dissabte, 8 de setembre del 2012

Setembre, que ho sigui sempre!


dissabte, 1 / setembre / 2012

I amb una dormida, hem girat el mes. Baixo al poble a comprar alguna cosa, i tot ja és més car, amb la pujada de l’IVA. Passo per l’oficina de correus on saludo la Montse i comentem les malifetes dels pispes.

Ni a Bescanó, ni a Bonmatí, ni a Amer, ni a La Cellera hi ha policia local. En canvi, a Anglès, on si n’hi ha, és on més malifetes fan els lladregots. I això que La Cellera és ben a prop.

M’assabento de la mort, ahir, del cardenal Carlo Maria Martini. Tenia 85 anys i els darrers mesos s’havien agreujat les conseqüències del parkinson que patia. El cardenal jesuïta es va convertir en una icona del sectors renovadors de l’Església i havia estat considerat un dels papables, amb la mort de Joan Pau II.

També m’assabento, pel diari, que uns lladres han atracat amb un ganivet dues noies que eren a d’Anglès, a l’exterior del pavelló, mentre a dintre es celebrava el ball jove .

Al migdia batejo l’Èlia.

Abans de la missa vespertina venen a saludar-me l’Eulàlia Hortal de Cal Moliner, casada a Palafrugell amb en Josep Domínguez. L’Eulàlia ha vingut amb la Dolors de la Farga.

Vaig a sopar amb la colla dels geganters, a la Burés.  Anant i tornant, l’aire és fred.

diumenge, 2 / setembre / 2012

Hem passat de cop de la calor més rabiosa de canícula a la frescor intensa de la tardor, i això que encara som a l’estiu. Hem aconseguit els màxims de temperatura ens molts anys i a veure si aconseguim els mínims assolit a l’estiu també en molts anys. Maiora videbis.

A les misses he anat comentant els desperfectes de fa una setmana i el que ens costen les reparacions.

Després de la missa de les 9 em venen a saludar les germanes Viñolas, de Can Mont (que també es coneixia per Ca la Vídua). La Sílvia està casada amb en Xavier Domínguez i viuen a Palafrugell. I ara, la Irene de les Llanes, casada amb en Josep Casas, també hi viu.

La missa de Sant Martí la celebrem de nou dintre l’església. A fora ja hi fa massa fresca. A l’acabament celebrem sant Ramon ja que hi ha dos dels feligresos que se anomenen així. Ja dic jo que, a aquests pobles, no hi moriré pas decandit.

Uns pares em comenten que, ahir, no els deixaren participar a una missa i els van treure d’una església perquè anaven amb dues criatures: intolerable!

A la missa del migdia hi participen l’alcalde i varis regidors. Els CORS ALEGRES animen la celebració.

Després de la missa del migdia administro el baptisme a l’Arnau.

Vaig a dinar amb uns amics a Can Quer de La Cellera. Mentre estem menjant, s’alça un jove d’una taula propera i em saluda efusivament. És en Laarbi. Gairebé no el reconeixia. Ara viu a Bescanó. Li dic que saludi de la meva part els seus pares i els seus germans, en Mounir i en Samir.

A la tarda faig un tomb per Anglès i per la fira d’atraccions. Hi ha ambient de festa major i vaig saludant diverses famílies conegudes: Bones Gales! Diferents persones em comenten que molts joves (em parlen d’una quarantena) van ser atracats a la sortida del ball dels joves, ahir dissabte, a la nit o a la matinada d’avui. Malestar.

Al vespre em ve a visitar en Dídac Faig i la fem petar una estona parlant d’Anglès, dels vicaris que hi havien estat, de diversos companys, de la poesia, dels pobles on ha estat de capellà...

dilluns, 3 / setembre / 2012

Curiosament m’he quedat adormit i em desperto poc abans de les 7. Em cal anar més de pressa.

Després d’esmorzar, preparo la missa de les 12: cants, pregàries, lectures... També faig un xic d’endreça a la sagristia, com acostumo a fer cada dilluns.

A quarts de dotze arriben la gent i els companys. A la missa hi participen unes 80 persones. Concelebrem en Ramon Oller de La Cellera, en Josep Balateu d’Amer, l’Elies Ferrer de Sant Feliu de Pallerols. En Joan ni es presenta ni diu res. Em sap greu i em molesta. En Jordi Jaume Pou és cap a Lourdes. La celebració és prou digna. També hi ha l’Eulàlia de Cal Moliner, en Josep i la Dolors de la Farga.

Quan acabem la celebració els assistents saluden els capellans. I, després de tancar l’església, amb els companys, pugem al pis per fer temps, abans d’anar a dinar.

Anem a dinar a Can Massot. M’agrada repartir els àpats als restaurants del poble. Es veu que Mn. Fèlix, en aquesta diada, hi anava amb els companys.

Amb els companys parlem de l’estada de l’Elies a Castelldaura, de la nova etapa d’en Josep Balateu a Girona, dels exercicis espirituals que l’Elies i en Ramon inicien aquesta tarda (com si no fos prou sant!)...

M’assabento de varis joves que van ser atracats: en Guillem d’Amer, en Pol i l’Aleix de Bonmatí...

A la tarda, vaig fins a Santa Coloma a donar un tomb.

dimarts, 4 / setembre / 2012

Hem passat de la cresta d’una onada de calor a una onada de fred. Sembla però la fred es calma i que hi ha ganes d’una certa normalització estiuenca.

Al matí obro un xic més tard l’església i feinejo pel despatx: assentaments, ne temeres, missatges... Retorna una certa normalització laboral.

A primera hora de la tarda vaig a de visita amb la Gemma Caparrós que, si se’n surt, em posarà a rega i a dieta i, si no se’n surt, podria ser que jo acabés amb la boca torta. Em mesura i m’he encongit uns 3 cm. Espero que se’n surti i retorni a una certa normalització dietètica.

Anant i tornant de les dominiques, em trobo amb els meus amics de la plaça Catalunya: el banc del si-no-fos, l’Albert i la mainada (en Raül, l’Ayub, en Harman, en Moha). Em pregunten perquè sempre ens trobem a la mateixa hora i els comento que vaig a resar. En Harman em diu que ell hi va a Santa Coloma, on hi ha el temple sich. L’Ayubi en Moha, em diuen que ells haurien d’anar a la mesquita però que no hi van mai. En Raül s’ho escolta.

Al vespre, després de la missa vespertina, vaig cap a Bonmatí. Tinc reunió amb l’equip de Caritas. Sembla que el Banc d’Aliments disposa de molt pocs recursos. Retorna una certa normalització pastoral.

M’arriba la invitació a participar a la inauguració de l’exposició d’en Tano Pisano OMAGGIO AL DAVANZATI – FIORI al Museo d Palazzo Davanzati de  Florència, el proper 8 de setembre.  Me’n quedo amb les ganes.

Hi ha qui em fa arribar, gairebé de forma anònima, diverses històries relacionades amb Anglès. Poden ser un bon material, un cop polit i escrit de nou. .

dimecres, 5 / setembre / 2012

A quarts de vuit surto per anar cap a Bellaterra, a la Universitat Autònoma on tinc la primera reunió amb els que seguirem el màster d’ANÀLISI I GESTIÓ DEL PATRIMONI ARTÍSTIC. De fet, jo només cursaré una tercera part dels crèdits i el repartiré en tres cursos.

Quan estic prop de la universitat, em faig un embolic amb l’enllaç. Val a dir que està tot molt mal senyalitzat, que feia uns 18 anys que no m’hi apropava i que les sortides han canviat. És a dir, passo de llarg i vaig fins al Banc de Sabadell on canvio de sentit i, ara si, tot està millor senyalitzat i puc enfilar bé els enllaços.

Finalment arribo al campus però allà encara quedo més desorientat. Res no és on recordava. Val a dir que poques vegades m’hi havia apropat conduint jo ja que sempre hi anava amb la TEISA, des de l’estació de Girona.

No acabo de veure on aparco. Però la intuïció em diu que haig d’anar cap a llevant. Ningú em sap donar raó de la facultat de filosofia i lletres: estic on hi ha les facultats de ciències. Finalment veig la piscina: ostres, quin edifici tan tronat! I tan modern que em semblava, fa 20 anys. I començo a caminar cap a tramuntana. Finalment localitzo la facultat de dret i em fico cap dintre. I ara a pujar escales i rampes i seguir passadissos: facultat d’economia, facultat de sociologia, facultat de psicologia... finalment arribo a la facultat de filosofia i lletres. He fet uns 1500 metres. Ara em cal localitzar l’aula on tenim la reunió, i quan ho he fet vaig a fer una queixalada. La Universitat Autònoma és com una ciutat d’uns 40 mil habitats.

Quan retorno, davant de la porta de l’aula, al passadís, es van aplegant alumnes fins arribar una dotzena. Arriba la Montserrat Claveria (la coordinadora del màster i tutora) i entrem cap dintre. Ens comenta la logística del curs i de la matriculació.

Ara, cal anar a recollir els impresos, omplir-los i comentar-los un per un amb la Montserrat. Toca fer cua. Un cop fet això, anem, l’un darrera l’altre, cap l’oficina de gestió. Toca fer cua. Quan arriba el meu torn, em diuen que els màsters hem de fer el tràmit a un altre lloc, al fons de tot. Toca fer cua. Quan la Belén m’atén, em diu que primer haig de tramitar les convalidacions que em concedeixen. Torno cap a gestió. Toca fer cua. Finalment acabo el tràmit demanant la convalidació i, quan estigui concedida, ja m’avisaran per tramitar la matriculació.

Retorno cap el cotxe: escales, rampes, passadissos... Quan arribo a la piscina, baixo a preguntar les condicions per anar-hi a fer alguna cabussada: gairebé 8 € cada vegada que hi vagi (els abonaments no em resulten).  Mentre estic fent aquesta gestió, em telefona en Josep Piferrer, el Cisteller, per comentar-me que ha vist l’entrevista que, a TV3, han fet a en Pep Frigola, i que li ha agradat molt perquè, a més, és del seu poble.   

El viatge de retorn cap a Anglès el faig per Vic. Hi ha uns 15 quilòmetres de més, si bé m’estalvio el peatge. Ara bé, l’eix el veig intransitable i perillós. M’aturo a dinar a Sant Martí, a Can Valls. Ja gairebé és un quart de tres. I quan acabo, vaig una estona al davant de l’església de Sant Martí.  A la tarda, vaig a Can Boix perquè em prenguin el pèl.

Quan surto de la missa vespertina a les dominiques, tothom mira enlaire. Ha arribat una colònia de cigonyes. La primera que m’ha donat la veu d’alerta ha estat la Rosita. Es veu que venen d’Amer i estan voleiant damunt d’Anglès. Un ornitòleg que els segueix diu que, a Amer, n’hi havia un parell de centenars. Entre vuit i deu són al damunt de tot del campanar mentre van i venen. La que està damunt la creu de la punta, ni s’immuta: dóna la impressió que és la capitana que ho controla tot. També se’n veuen al damunt de les antenes i dels arbres alts: a Can Cendra, al cementiri vell... Aquesta nit estarem acompanyats i ben segur ens deixaran un munt d’il·lusions i de bons auguris. .

dijous, 6 / setembre / 2012

 Amb més sol i més claror, faig una bona retratada de les cigonyes. Veig que pel carrer hi ha altra gent que les retrata. Són unes artistes. Només estan als arbres més nobles, al cedres de Can Cendra, als xiprers del cementiri vell i del col·legi... I quan s’adonen que els observes, et miren de reüll.

Abans de les 10 ja he anat a recollir un tiquet per anar cap a Barcelona, el dimarts 11. M’ha costat 10€. Em tocarà anar al cinquè autocar. Si no hi puc anar, l’oferiré a qui el vulgui. També he passat per la farmàcia a recollir algun medicament.

A quarts d’onze la cigonya capitana aixeca el vol mentre totes l’esperaven voleiant al damunt del camp de futbol. Totes la segueixen i  es perden a l’horitzó, cap a Sant Martí Sapresa i Santa Coloma. Val més que només s’estiguin aquí de passada. Són molt maques, però són molt brutes.

M’arriben els exemplars de la revista MD’A del Museu d’Art i de EL SENYAL on es publiquen els articles que vaig escriure. Al rellegir-los em sorprenc del que vaig escriure. Un article és L’ADORACIÓ DELS REIS (1651). MATEO GILARTE. (M’A, n. 81, p. 13 i 14). L’altre és SANTA MARIA DE LA TARDOR (E.S., n. 131, p. 22). 0000

Dino amb la Carme, en Josep, l’Assumpta i l’Aniol. Parlem de temes de salut i de la concentració del dimarts 11 de setembre. A la tarda, ve la Nuri que m’acaba de configurar el nou mòbil m’ensenya les funcions més bàsiques.  També ve la Collell.

Des de començament de setmana, estan netejant la finca annexa que hi ha al carrer de Ca l’Estrella. Sembla que hi busquin petroli.  

divendres, 7 / setembre / 2012

El diari diu que “centenars de cigonyes paren a Anglès”. Home, tant com centenars! Des del campanar, en vaig comptabilitzar unes 80. Potser s’arribava fins a un centenar. I això d’un “corredor electromagnètic”, de què va? I els anys que no hi ha passat cap volada? I si diguéssim que les guiaven els àngels? I els atracaments, també són culpa d’aquest “corredor electromagnètic”? O potser és que els àngels ja eren a dormir? Al Punt recull una petita nota. El Diari de Girona hi dedica la contraportada amb una fotografia ben maca del campanar.

Abans de migdia vaig a visitar els ancians de Bonmatí. Aquest mes, dos dels que visitava ja són a la Casa del Pare i, una altra, és a l’Hospital.  Abans de marxar de Bonmatí passo a comprar alguna cosa per dinar. Fa dies que han tancat el supermercat del poble.

Faig olla de peix, amb bacallà. Hi poso un parell de patates petites de les que em regalà la Carme i tota classe de verdura collida a l’hort: ceba, carbassó, pebrot, julivert... Ai festa!

A la tarda preparo les misses de demà i de diumenge: cants, pregàries, homilia... 

Després de la missa vespertina hi ha la reunió amb els catequistes. Hi ha algun relleu però ens faltarà la col·laboració d’alguna altra o altre catequista nou. I de catequistes, no se’n cullen a l’hort. Déu faci que se n’ofereixin més.  Marquem el calendari i comentem diversos incidents. Quan acabem la reunió, també es comenten altres temes de la vida del poble. Pujo al pis cap a les 10. 

1 comentari:

  1. Bon diumenge Mssen Martiria.
    Passo a saludarlo.
    Aci Valencia continua sense plourer.
    A la meva Parróquia del Santíssim Crist de la Lluum, ja hem començat altre vegada l´atenció Primaria de Cáritas, jo en soc vo0untaria.
    El cas es que enare que haguessim tancat un mes sempre hi havia alguna emergencia.
    Ara aques més torno a iniciar l´Itinerari de renoveció, que es una especia de Catequesis, que dura 4 anys, més ben dit cursos. Ens reunim 1 cop al mes, fent grups, i anem seguin els llibrets amb una moderadora, i comentan passatjes de la Biblia.
    La veritat es que es espiritualmen molt enriquidor.
    El saludo desde Xirivella (Valencia), Montserrat

    ResponElimina