Cessent iurgia maligna, cessent lites, et in medio nostri sit Christus Deus

dissabte, 19 / març / 2016

Recullo un poema d’en Josepmiquel Sevià que corre per la xarxa:

“Volgut mossèn Ballarín,

vos que ja ho teniu clar

tot això del més enllà,

i de la transcendència

i ara en teniu experiència,

si és cert, feu-nos-ho notar!

I ajudeu-nos a actuar

com vos, en conseqüència

(Ah!... i si teniu influència

prop d’aquell que ens va crear,

feu que el poble català

-que tant vàreu estimar-

tingui aviat la independència.

Aquest poeta de Palamós havia estudiat al Collell on conegué els meus germans, i és nebot de la Sra. Càndida Figa, molt amiga de la mare.

Venen la Nora, l’Etna, l’Abril, en Joan Maurici i l’Ona. Els comento el pla de treball d’aquests dies per preparar-se per la Professió de Fe. Sembla que els fa il·lusió.  

Al migdia batejo en Lluís , nét d’en Joan Cañigueral amb qui  vaig coincidir estudiant al seminari menor. És el segon nét que li batejo.

A la tarda hi ha el bateig de la Sofia que oficia en Volodymyr, el capellà ucraïnès. Els ucraïnesos, quan bategen un infant, també li administren la confirmació i, sovint, la primera comunió.

La primera missa de Rams l’oficio a Sant Martí Sapresa. Hi participen 10 feligresos, dels quals 4 venen d’altres parròquies. Ja veig que el proper any no caldrà fer aquesta celebració anticipada.

A Anglès, a la missa anticipada de Rams, hi participen cap a 60 persones.

diumenge, 20 / març / 2016

Avui comença la primavera.

A les misses hi ha força gent, especialment a la de Bonmatí a dos quarts d’onze i a la d’Anglès, a les dotze. La celebració de Rams conserva molts elements populars.

Vaig a dinar a Can Vernis. M’hi trobo la M. Rosa Vila, d’Amer, i la seva família. Ens saludem i parlem una estona. Està contenta perquè anà molt bé la processó de la Mare de Déu dels Dolors.

A la tarda treballo una estona.

dilluns, 21 / març / 2016

A mig matí ve el grup que es prepara per la Professió de Fe: quatre noies i un noi. Avui toca escoltar el testimoni de dos parroquians, la Dolors i en Joan,  que els parlen amb senzillesa de les seves conviccions cristianes.

Al vespre celebro la missa. Hi participen una dotzena de feligresos. Fa goig.

Quan acabo vaig cap a Les Planes per col·laborar amb en Jesús a la celebració de la Penitència. Hi participa cap una quarantena de persones.

dimarts, 22 / març / 2016

Les notícies parlen d’un doble atemptat a Brussel·les,  a l’aeroport i al metro. Es parla d’algunes desenes de morts.

A mig matí vaig a celebrar la missa al Centre de Dia acompanyant els avis que hi són atesos. També hi participen altres feligresos, a més del grup que es prepara per la Professió de Fe. I l’Esteve em fa d’escolà.

Quan surto veig que tinc diverses trucades. Com que són gent que col·labora a la vida parroquial, els truco per mirar què volen. Resulta que a la nit algú ha entrat al magatzem de Caritas, a Santa Magdalena, i s’ha endut una bona carregada de menjar. Ara feina a canviar panys, a mirar què hi falta, a fer la denúncia...

A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa. En Pep Oliveras porta les dues imatges restaurades: la Mare de Déu dels Dolors i en Nen Jesús dret, mostrant el calze i la partícula. I baixem de les fornícules les imatges del Sagrat Cor i de Sant Josep que s’endurà per restaurar. I em penso que ja estaran restaurades totes les imatges d’aquesta església.

En Pep ve amb els seus dos fills, en Max i en Marian. Són molt comunicatius. Estan fent ESO.  Em comenten que fan d’escolans a Sant Esteve d’Olot amb Mn. Lluís i que es preparen per la Confirmació, amb l’Anna Verdaguer (que feia de monitora a Les Fonts quan jo era per allà). Em demanen si algun dia podran venir a fer-me d’escolans. Els comento que els seus avis, en Marià i la  Roser,  quan es van casar, van començar el seu passeig de nuvis a casa.   

Al vespre, no tinc missa vespertina i vaig cap a Sant Feliu de Pallerols. Col·laboro amb en Jesús a la celebració de la Penitència. Hi participen unes 60 persones. Acabada la celebració, tot xino xano vaig cap a Anglès. Arribo a la doma cap a ¾ de 10.

dimecres, 23 / març / 2016

M’assabento que la Coral Nit de Juny de Palafrugell estan retinguts a Brussel·les on havien anat a actuar. Els envio un missatge de coratge.

Dino a Banyoles. Aprofito per anar a proveir-me per aquests dies de festa.

Després de la missa vespertina va arribant la gent per la celebració de la Penitència d’Anglès. Hi veig feligresos d’Amer, d’Osor, de la Cellera... i, clar, d’Anglès. Superem el centenar d’assistents. Hi respiro devoció i interès. Val la pena aquestes celebracions que ajuden a descobrir la Misericòrdia.

Al vespre veig, per primera vegada,  el programa de El Foraster dedicat a Ventalló. Hi surt la Paquita Roca que estava casada amb en Pere Serramitjana de Banyoles. Es veu que té 90 anys. També hi surt la meva padrina, la tia Lola acompanyada d’en Josep  (el seu germà), de la seva jove (la Isabel), del meu cosí (en Lluís). També hi surt la Núria Esponellà i el seu marit.   

dijous, 24 / març / 2016

Al matí ajudo a arreglar l’església, especialment el Monument i el que es necessita per la celebració del vespre.

Al migdia celebro la missa del Dijous Sant a Bonmatí. El to és senzill i devot. Hi participen unes 25 persones.

Amb en Ramon, en Jesús i en Jordi, dinem plegats a Ca l’Elisa celebrant així el Dijous Sant.

A les 8 del vespre oficio la segona celebració del dia, la Cena del Senyor, a Anglès. Hi participen una cinquantena de persones.

divendres, 25 / març / 2016  

A les nou del matí iniciem el Viacrucis pels carrers del barri vell d’Anglès. Hi participen unes 7 5 persones. Diversos voluntaris porten, per torns, la creu: una persona a cada estació. En Joan i en Ramon flanquegen la creu amb una torxa. La Maria fa un toc de campana a cada estació. En Pedro entona els cants del viacrucis... i jo vaig llegint els comentaris referits a cada estació.

A les 12 oficio la litúrgia de la Passió a Bonmatí. Hi participen unes 30 persones. 

Per dinar faig una olla de verdura amb bacallà, tal com m’ensenyà a fer-ho la mare.

A les 6 de la tarda tenim la litúrgia de la Passió a Anglès. Hi participen unes 5 5 persones.

Poc després de les 7 surto d’Anglès i vaig cap a Girona, a l’església de la Mare de Déu dels Dolors. Els passos ja són tots davant de la catedral. Un cop m’he vestit amb la túnica i la vesta, tot negre, sortim al carrer, davant de l’església dels Dolors. Amb els congregants diem una avemaria i els imparteixo la benedicció. I anem cap a la catedral.

Vaig al costat del pas de la Mare de Déu i, quan sortim, em situo al darrera. M’agrada observar la gent que omple els carrers per contemplar la processó: moltes famílies joves amb els fills, alguna família amb algú disminuït, la majoria de la gent va observant amb curiositat i respecte, hi ha qui mou els llavis devotament i mira la imatge amb devoció...

Arribem a les escales de la catedral cap a 2/4 de 12 i, amb la junta, pujo al capdamunt. Quedo prop del bisbe i dels capellans de les confraries. La Concepció i la Mercè em saluden...

Poc abans de les dotze arribo de nou a l’església dels Dolors. Es serveix un xic d’àpat a base de pa amb tomata, pernil i, al final, bunyols. Acabem cap a la 1 i surto cap Anglès. Hi arribo quan el campanar marca dos quarts de dues. I a les 2, cap al llit.

O vos omnes qui transitis per viam, attendite et videte: Si est dolor similis sicut dolor meus...

dissabte, 12 / març / 2016

El dissabte és un dia tranquil. Preparo les misses del diumenge.

A la tarda, passo per Amer, la Cellera i Bescanó repartint els programes de Setmana Santa de l’arxiprestat. Tothom els espera.

Després del la missa de Bonmatí i després de la missa d’Anglès, diversos col·laboradors, es distribueixen els barris, carrers i veïnats per repartir els programes de Setmana Santa. Tant de bo arribin a totes les cases dels pobles. És una manera de donar fe de vida i de donar a conèixer la vida parroquial.

diumenge, 13 / març / 2016

Celebro les misses del matí a Anglès, a Santa Marti i a Anglès. Acabem de repartir barris, carrers i veïnats on distribuir-hi programes.

Després de la missa del migdia, vaig a la Torratxa (al carrer Major). La M. Teresa Tafanell lliura a la parròquia d’Anglès una fotografia antiga i emmarcada de la Mare de Déu del Remei abillada amb els vestits postissos que portava abans del 1936. Val a dir que la imatge tenia una cara bonica. I la col·loco a la sagristia de l’església de Sant Miquel. Hi lluirà.

Amb un amic, anem a dinar plegats. És indi i comentem costums indis diversos relacionat amb els menjars i amb els casaments.

Al vespre em comuniquen la mort d’en Ramiro Arnau Roca (84), el darrer germà de la muller del meu germà.

Dilluns, 14 / març / 2016

Entro unes instàncies a l’ajuntament d’Anglès: una per demanar permís per fer el viacrucis al carrer el divendres sant i l’altra demanant un espai per la trobada ecumènica de Pasqua el dia 3 d’abril.

En Danés em comunica la defunció d’en Luís Ortíz de Bonmatí. Demà caldrà oficiar-ne les exèquies.

Vaig fins a casa de l’Arnaldo. També hi saludo la seva muller, la Shona. Preparem un xic la trobada pasqual del dia 3 d’abril. Quan hem acabat parlem de les famílies. L’Arnaldo em comenta que el seu pare era l’escriptor i periodista Adelardo Fernández Arias (1880 – 1951) que sovint signava amb el pseudònim El Duende de la Colegiata. Va treballar per diversos periòdics, va escriure diverses novel·les i obres de teatre i també dirigí pel·lícules.

Quan acabem, m’arribo fins l’ambulatori. Demano hora per ser visitat ja que algun medicament dels que prenc no acaba de funcionar.

Dino tranquil·lament al pis. Tinc caparrina i em ronda un refredat.

Al vespre venen a assajar els Cantaires de Sant Miquel. Amb en Josep M. acabem de fer la tria dels cants del diumenge de Rams.

dimarts, 15 / març / 2016

Vaig a Banyoles. Arribo a Santa Maria quan baixen les campanades de les nou. Miro els passos de la processó dels Dolors. Els dos d’en Bohigues, estan molt bé: l’encontre de Jesús i Maria i la Pietat. Són sobris i senzills, si bé crec que el de la Pietat el van malmetre una mica amb una restauració que li van fer fa uns anys: en Bohigas tenia una forma de policromar molt peculiar. El pas que no m’agrada és el nou, de Jesús amb la creu i un soldat romà.

A la sagristia m’atén un noi colombià que es prepara per ser ordenat aquí. Fa pocs dies va localitzar una imatge de sant Josep a la capella de l’hospital Santa Caterina. Em comenta que està llicenciat en arts escèniques. Ves per on!

De mica en mica arriben els familiars d’en Ramiro: la Margarita, la Lourdes, en Jordi, els gendres, els néts... Les exèquies les oficiem amb senzillesa i amb sentiment, com pertoca. Una religiosa josefina, la germana Agustina Arimany (que és de Les Planes) porta els cants: “Quantes coses a la vida, que semblen omplir-ho tot, i no són més que mentides que s’amaguen dintre el cor. Tu has omplert la meva vida estimant-me de debò. Jo voldria, Mare bona, ser com tu... “

Hauré oficiat les exèquies de tots els germans Arnau Roca: en Pepet i en Joan a Barcelona, en Paquito a Borgonyà de Terri, en Celso a sant Cugat de Salt i l’Antoni a Mata. Els seus pares procedien d’Amer (en Miquel) i de Sant Esteve de Llèmana (la Llúcia, de qui també vaig oficiar-ne les exèquies). 

Quan acabem vaig a recollir el cotxe que he aparcat al carrer Jaume Butinyà. Em cau l’ànima als peus veient com està l’edifici del convent de la Divina Providència: no se pas qui va badar! Damunt del carener de Can Ametller hi ha una puput que va cantant: s’acosta la primavera.

Passo un moment per Can Teixidor per estar una estona amb la Carme i en Josep. També hi ha l’Assumpta. Em trobo amb en Joan Figueres que em parla del seu consogre, el meu metge. Abans de sortir de Banyoles, al carrer de Mata, m’aturo a proveir una mica. I cap a Anglès.

A la tarda, a Bonmatí,  tinc les exèquies d’en Lluís Ortiz, el pare de la Dulce, la mestressa de la Codina.

I al vespre, celebro la missa vespertina. El refredat va empenyent: eixavuirar, regera de nas, caparrina...

dimecres, 16 / març / 2016

Em ronda un refredat i he passat mala nit i m’ha agafat insomni. He pres una infusió pel refredat i una aspirina. I m’he posat a caminar pel pis. He arribat a fer 2 mil passos, o sigui, uns 1500 metres.

Quan he esmorzat i endreçat la casa, vaig a casa de la Montse a beneir-li la casa. Fem una breu pregària, beneeixo l’aigua i amb un bri d’olivera, beneeixo les portes i finestres invocant i demanant la protecció de Déu sobre tots els que viuen a la casa.

A les 10 ja estic al despatx. Hi atenc diverses visites. També trucades de telèfon, amb esternuts i mocs inclosos.

A la tarda estic força espès i el refredat m’ha deixat atuït. De fet, tampoc em puc queixar ja que és el primer de la temporada. Els altres anys, especialment a Palafrugell, el mínim eren tres cada temporada.

L’Anna, la directora del reforç escolar, obsequia els voluntaris (i a mi) amb tres bunyols dintre una bosseta amb un llaç i un pensament bíblic. No em puc estar de fer memòria d’en Bernat Caussa que, per Setmana Santa, m’obsequiava amb un sol bunyol. Jo sempre li deia: “només un??” I la resposta d’en Bernat era contundent: “si a Palafrugell tothom l’obsequiés amb un bunyol, no se’ls acabaria”. Una veritat com una catedral!

dijous, 17 / març / 2016

Estic refredat com una sopa. A la nit ha plogut a gust i ha nevat a les muntayes de l’entorn. Deo gratias! Ja tenim 12 hores de claror i 12 hores de foscor. Ara arriben els dies més agradables del calendari.

El dematí enllesteixo el suplement parroquial. Queda un xic massa ple, però la Setmana Santa i Pasqua són dies intensos. .

Al vespre, després de la missa, vaig cap a Bonmatí. L’Eva i en Xavier em fan una entrevista per emetre per ràdio Bonmatí. Sobretot cal parlar dels horaris de Setmana Santa fent destacar els elements més populars.

divendres, 18 / març / 2016

Ha mort Mn. Josep M. Ballarín (96 anys). Em va ajudar molt a la meva primera etapa de seminarista al seminari major de Girona. Ens va dirigir uns exercicis i ens va fer un curset d’espiritualitat. També l’havia visitat a Queralt i hi havia portat un grup de joves des d’Olot. Els llibres d’ell que més m’han agradat són Francesco (1967, i que em penso que va ser el primer que va escriure)  i la Història de l’Espiritualitat (que no recordo el títol). També he llegit altres llibres seus .Tal com escriu en Miquel Àngel, un bon company, “Mn. Ballarin va ser per molts cadells de capellà el Bergoblio de la nostra joventut”.  

Pel matí feinejo per la casa i per l’església. Cap a les 11 surto i vaig a Girona. Sembla estrany que per fer 19 km s’hi estigui gairebé una hora. Aparco al seminari i vaig a l’església del Dolors. Hi celebro la missa de la Mare de Déu dels Dolors. Hi participen una vintena de devots. M’atén i m’assisteix en Narcís Palahí. M’obsequia amb una fotografia de la imatge que hi havia a l’església abans del 1936, una talla d’en Josep Llimona.

Quan marxo vaig cap a Vilanna, al barri de l’altra costat del pont de Bonmatí, a sota els Pujols.  Ens trobem a dinar els companys capellans de l’arxiprestat a Can Rajolet. Parlem de la festa dels Dolors a Amer (hi va el bisbe!) i de temes del nostre món. Acabem cap a les 3.

Passant per Trullars, Mas Llunés, Sant Dalmai...  vaig al monestir de Santa Clara de les clarisses de Vilobí per comprar-hi partícules per la missa ja que faria curt.

A Anglès, al vespre, fem el Via Matris, el Camí de Maria, i celebrem la missa. Quan he acabat, torno cap a Girona. Aparco a la muralla i vaig de nou a l’església dels Dolors. Està plena de gom a gom. Hi canta la coral del GEiEG: Stabat Mater, O vos omnes... Celebra la missa Mn. Pere Domènech. Al final de la missa em presento als assistents i els felicito per la diada i per la participació.

Tothom passa per l’antiga sagristia. Les cambreres de la Mare de Déu hi serveixen bunyols i beguda. Vaig saludant diverses persones conegudes i altres que em volen conèixer.

Amb en Pere, anem a sopar a casa de la Dolors Vidal i d’en Salvador Sunyer, una casa d’indianos situada al davant mateix de l’església dels Dolors. Celebrem el sant de la Dolors, el d’en Salvador i sant Josep. Diversos comensals també han assistit a la missa. Hi participen els germans de la Dolors, altres amics: en Pep Nadal, la M. Josep Balsach... També diversos fills i nebots. És un sopar distès i agradable.

Arribo a la doma cap a les 12 de la nit.  

Donant voltes com un ventilador

dissabte, 5 / març / 2016

Preparo les misses del diumenge. També acabo de preparar el programa de la Setmana Santa a l’arxiprestat. Sembla que no es fa res, però això és un no aturar-se.

A la tarda, celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

diumenge, 6 / març / 2016

Sortint de missa a Sant Martí, vaig a visitar en Joan. Ara li surt el cansament de tot el que ha fet per atendre la Maria. Malgrat tot, el veig bé.

Em comuniquen la mort de la Conxita Faig, la germana de Mn. Dídac. Fa poc més d’un parell d’any que morí el seu marit, en Gil, que havia estat xofer de la TEISA. El fill de la Conxita i d’en Gil és farmacèutic i treballa a Blanes.

A la missa del migdia hi participa l’EulàliaHortal i el seu marit. Em comenta que a Viquipèdia  hi surt la ressenya de la seva vida. 

Dino a l’Hostal del Fang. Sortint faig una caminada per l’entorn.  A la tarda, em tanco al meu estudi: llegeixo, escrit, parlo amb amics...

dilluns, 7 / març / 2016

M’assabento de la mort del professor Joaquín Yarza Luaces (Ferrol, 1936 - Barcelona, 6 de març de 2016). Havia estat professor meu a la UAB del 1990 al 1993. En guardo bon record i havia estat molt deferent amb mi. Al cel sia. 

Al matí ve el tècnic de les fotocopiadores. No hi ha manera que em pugui connectar a l’ordinador l’escàner.

A la tarda ve el tècnic de la calefacció. Hi ha alguna cosa que no funciona i quan es posen en marxa els diversos circuits, es bloqueja la caldera.

A les 6 Mn. Dídac Faig oficia les exèquies de la seva germana, la Conxita. Tothom vol saludar-lo i parlar amb ell. Amb els nervis i amb les presses s’oblida a la sagristia la bossa amb l’alba que portava. La Conxita Balaguer li portarà a Olot.

dimarts, 8 / març / 2016

Al matí em truca l'Astrid, l'alcaldessa. Resulta que hi ha en Lluís Molinas a la fábrica Burés gravant un programa per emetre a la TV CostaBrava. Hi vaig i els puc saludar a tots. Segur que serà un programa ben interessant, com els que acostuma a dirigir en Lluís. 

Cap dos quarts de quatre l’arquitecte Joana Argeric ve a prendre mides per arreglar l’església de Bonmatí. Es veu que no ha trobat els plànols enlloc i que l’arquitecte Joan Pla es va trobar l’edifici ja mig fet.

Al vespre vaig al Centre Cívic de Bonmatí. M’interessa veure l’exposició de dibuixos i pintures de l’Imma Bou Pujolràs. M’agrada. També ho aprofito per fer una queixalada.

A les nou tenim reunió del Consell de les Parròquies. N’estic content de la participació i de les intervencions. Pràcticament hi assisteixen tots els que en formen part. Hi ha algú que té malalts a casa i no pot assistir-hi. Fem balanç de la vida de les parròquies dels darrers mesos i parlem de Setmana Santa i de la Pasqua. A les onze ja sóc a la doma. Al cotxe m’acompanyen la M. Dolors, la Cris, la Consol i la Maria.

dimecres, 9 / març / 2016

Dino a Banyoles. Parlo amb la Nuri sobre els problemes de l’escàner i l’ordinador. A la tarda, a distància, m’ho soluciona.

A la tarda, a la doma, la calefacció fa el boig i no hi ha manera d’escalfar les sales pel reforç escolar. Ho soluciono dient un parenostre per les ànimes. I aconsegueixo que funcioni bé.

Després de la missa vespertina vaig cap a Girona. Tenim reunió de junta de la Congregació de la M. de D. dels Dolors. Hi trobo algun vell conegut i hi vaig coneixent altres persones.  

Parlem del funcionament de la processó del Divendres Sant, del Quinari dels Dolors, de les finalitats de la Congregació, de com fer alguna pregària, dels malalts...

Tinc el cotxe aparcat al costat de la muralla. Sortint de Girona tinc una badada i un ensurt a un semàfor sense que passi res de res. Arribo a la doma mig adormit cap a quarts de dotze de la nit. I m’arrastro fins el llit...

dijous, 10 / març / 2016  

Felicito Mn. Josep M. Rovira Belloso en el seu 90è aniversari. Fou professor meu de teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i en guardo molt bon record, sobretot el curs que em va fer de tutor en la lectura del llibre de Hans Kung, Existeix Déu?. 

Vaig a Can Morera a comprar un cirerer. En Joan el plantarà a l’hort. El cirerer és un dels arbres més bonics: bonic quan floreix (acostuma a ser el darrer), bonic quan treu les fulles, bonic quan les branques queden plenes de cireres... També en vaig fer plantar un al pati de la rectoria de Palafrugell. El primer any va treure un parell de cireres, però després en llevava forces.

Fa una setmana que he canviat de medicament per tractar la diabetis: DIAMICRON. Em fa córrer una mica ja que sembla que em dreni.

Al carrer Avall hi ha algun moviment. Han posat un portal a una casa al costat de ca l’Elvira per entrar-hi i treure’n les humitats que afecten els veïns. També, a la casa que hi ha sota la doma, al costat de l’hort, sembla que hi viu algú.

divendres, 11 / març / 2016

A les estones “lliures” d’aquests dies, estic preparant un article sobre l’escultor Enric Monjo que m’han demanat des de Montserrat. Se’m retarda la feina de la tesi. Catxis dena!

Amb en Ramon de la Cellera i en Jordi de Bescanó, dinem a la Barca de Sant Julià. Crec que hem fet un bon encert fent aquest dinar setmanal.

A la tarda vaig a Les Planes. En Jesús em convida a un programa que fan a Radio Les Planes per parlar de la Mare de Déu dels Dolors i de diversos temes relacionats amb sants patrons dels nostres pobles.

Al vespre tenim el viacrucis a Anglès. Hi participen 22 persones, a més de l’escolà i jo. Mentre celebro la missa, l’Albert porta els programes de les celebracions de Setmana Santa a l’arxiprestat.

Quan acabo la missa d’Anglès, vaig cap a Girona. Celebro la missa a l’església de la Mare de Déu dels Dolors. Vaig coneixent la gent que hi participa, fonamentalment la família Ortiz i la família Jarabo.

Arribo a la doma cap a les 11.

Un dia, patim, uns altre, patam, i finalment, petem

dissabte, 27 / febrer / 2016

A la nit ha fet un bell ploure. El pluviòmetre indica que han caigut uns 35 litres. Ja convenia !

Tinc un dissabte tranquil que puc esmerçar a preparar les misses i a estudiar una mica. Em cal preparar un article per un llibret que el Monestir de Montserrat vol dedicar a l’Enric Monjo en ocasió de la restauració del Portal Angèlic. Tinc material suficient però caldrà asseure’s i pensar-lo bé.

diumenge, 28 / febrer / 2016

Celebro les misses del matí. Al migdia oficio les exèquies de l’Enrique López (69 anys). Estava casat amb l’Angelina Carreras. Es veu que darrerament l’Enrique s’ho ha passat molt malament. Tenia les cames amputades i, amb la seva cadira de rodes, sovint era a la plaça Lluís Companys (algú em diu que es coneix com la plaça de les boles). Al cel sia!

En en Josep, la Montse i en Ramon venen a ensenyar-me el que serà el recordatori de la participació a l’Aplec de Pasqua a la Salut, el dia 17 d’abril: senzill, alegre i solidari.  El confeccionaran als tallers del Mas Casadevall.

Abans de sortir per anar a dinar, venen una cinquantena de caminaires que formen part de l’associació Amics del Camí de Sant Jaume. M’havien telefonat perquè  els rebés. Han sortit de Girona i van a dinar a l’Hostal Tarrés.  Els explico una mica l’església i els convido a fer una pregària a la Mare de Déu del Remei. Tothom segueix correctament. Quan surten, ve a saludar-me una senyora de Vic. Em diu que coneix bé la M. Pilar. 

Vaig a dinar a can  Vernis. Quan m’he assegut, vaig reconeixent les famílies que hi ha a les altres taules i ens anem saludant:  l’Anna i en Carles, fill d’en Joan Fontané i de la Tarsi, la Paquita, vídua Tarrés, i la seva filla, el germà de l’Anna Tràfach...  Estan ficats en el món de l’ensenyament i es coneixen entre ells.

A la tarda, faig una caminada pel barri vell i em tanco a l’estudi que tinc a la torre de la doma. Cap al tard, surto de nou a fer una altra caminada.

Al vespre, parlo amb en Jaume i amb en Pere.

dilluns, 29 / febrer / 2016

Porto el cotxe a revisió i a fer la ITV.  Possiblement aquest estiu hauré de canviar el cotxe. Hauré d’obrir un torn de consultes per veure què se m’aconsella. El que tinc ja fa 10 anys que el faig anar amunt i avall.  

Em poso en contacte amb la Teresa Camps, la directora de la meva tesi. Li comento on estic,  què estic fent, com ho estic fent...  També li parlo dels articles que he anat redactant.   Sembla que li agrada el que li plantejo sobre el treball que estic fent.

dimarts, 1 / març / 2016 

Al matí treballo fent fitxes de les destruccions de les parròquies. N’arrodoneixo una dotzena.

M’assabento de la mort de l’Ignasi Queralt amb qui col·laborava enviant-li el santoral mensual per pregaria.cat.  Al cel sia.  

A primera hora de la tarda vaig perquè em visiti el Dr. Coll. Parlem de l’analítica que vaig fer-me fa una setmana. El problema més important és que no es pot controlar el sucre. Tot el demès sembla que és correcte.  Em modifica alguna cosa de la medicació.

Al vespre tenim reunió d’arxiprestat a La Cellera. Hi ha un clima cordial i anem parlant dels punts previstos per la reunió. Acabem fent un sopadic al Centre.

Cap a les 10 sóc a la doma.

dimecres, 2 / març / 2016

Pel matí tinc el despatx obert. No ve gaire ningú.

Vaig a dinar a Banyoles com gairebé cada dimecres.

A la tarda, a Anglès, ve la mainada del reforç escolar.

Després de la missa vaig cap a Girona, a l’església de la M. de D. dels Dolors.  Tenim reunió de la junta de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Som vuit persones i se n’excusa  alguna altra.  

Arribo a Anglès cap a quarts de dotze. I cap al llit.

dijous, 3 / març / 2016 

Al matí surto cap al Baix Empordà.  Visito la tieta de can Mateu Pons. Està tranquil·la, situant-se en la seva situació.

Dino amb a casa de la Maria i d’en Josep i el seu fill. Parlem dels néts i dels negocis.

A quarts de set arribo a Anglès per la missa.

divendres, 4 / març / 2016

Pel  matí faig la ronda de visites dels ancians impossibilitats. Quan sóc a Bonmatí, aparco el cotxe davant de l’església i vaig per les cases. També visito algun ancià d’Anglès.

Al migdia vaig cap a La Cellera. Recullo en Ramon. Primer anem fins a la Masia d’Amer, sota de Santa Brígida. Però està tancat fins l’estiu. Finalment anem a La Codina.

Al vespre, a Anglès, tenim el viacrucis. Hi participen una vintena de devots. A la tarda també s’ha fet a Bonmatí.

Avui no em toca anar a Girona. 

Per vostra passió sagrada...

 dissabte, 20 / febrer / 2016

Cap a dos quarts d’onze baixo a la plaça  de la Rutlla i al carrer de la Indústria. Han desviat la circulació del centre i enmig del carrer hi ha cadires i un entarimat. Hi ha força moviment de gent que va buscant el seu millor lloc. Em trobo amb la Carme Fenoll, cap del servei de biblioteques de Catalunya. És de Palafrugell i ens coneixem de temps. Ens saludem efusivament. Ella mateixa em fa de guia de les instal·lacions de la biblioteca municipal Joaquim Bauxell que avui s’inaugura.

Des de la sala de lectura del pis superior, es veu bé la façana i el campanar de l’església. També es veu l’església de Sant Julià de Llor, la cinglera de Sant Roc i les antenes de Rocacorba. O sigui que, des de la Selva, veiem territori del Gironès i del Pla de l’Estany.

Baixem de nou al carrer i cerquem el lloc que tenim reservat. Se m’ha situat al costat de l’Arnaldo, el pastor evangelista. Davant nostre hi ha els alcaldes de la comarca. I, a l’altra costat, hi tinc la M. Dolors Esteban, la jutge de pau. Al darrera hi ha en Pere Espinet i altres regidors.  Mentre esperem, l’Arnaldo em comenta i es lamenta del poema de la Dolors Miquel  Mare Nostra recitat a la cerimònia d’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona. Més enllà del seu valor poètic, no crec que fora el lloc més adequat on recitar-lo.  

Tot d’una es produeix un moviment i la gent aplaudeix amb entusiasme: arriba el president. En Carles va saludant la gent que es va trobant i entra a la biblioteca. Quan en surt, descobreix la placa commemorativa que hi ha a l’accés.

A l’entarimat,  l’Astrid, l’alcaldessa, dóna la benvinguda i va donant pas a les diverses persones que intervenen: un nét d’en Bauxell, un amic (en Trias de les galetes, de Santa Coloma de Farners), el president de la diputació i, finalment, el president. El cors de nens i nenes del FEDAC – Vall dels Àngels, interpreten el poema Carrer d’Avall i els Avantpassats. I com és obvi, es clou amb el cant dels Segadors. La gent ho canta amb entusiasme i acaba cridant i corejant: In, inde,  Independència,

Quan es dissolt la trobada, m’acomiado de la Carme Fenoll que ara, amb tot el seguici del president, van cap a Cruïlles, a inaugurar la remodelació del monestir.

Vaig a comprar alguna cosa per dinar, el preparo, dino i intento descansar una mica. Però uns crits em fan sortir a mirar cap a la plaça de Santa Magdalena, des de la galeria del menjador. Però no veig res. Tot d’una veig que arriben el cotxe de la policia local, l’ambulància, els bombers... Resulta que a uns veïns se’ls ha encès la xemeneia. Me n’adono perquè tothom mira enlaire. És quan veig la xemeneia fumejant com una màquina de vapor. De mica en mica es va sufocant i torna la calma al veïnat.

A la tarda celebro la missa a Bonmatí (on hi fan d’escolans en Miquel i en David, dos nois portuguesos) i a Anglès (on fa d’escolà en Yasser, un noi peruà).

diumenge, 21 / febrer / 2016

Quan arribo a Sant Martí Sapresa, no trobo la clau de l’església enlloc: ni a la bossa, ni a la guantera, ni pel seient del cotxe...  I això que fa més d’un pam.  La Carme ha d’anar a casa seva per recollir la seva, ja que també se l’havia deixat.

Quan arriba la Carme amb la clau i podem obrir l’església, em porten la meva clau que l’Angeleta ha trobat al pedrís de la rectoria, on l’havia deixat la setmana passada quan havia perdut la clau del cotxe i la rebuscava arreu. Catxis dena!

Avui dino a Can Tarrés. Em donen records d’un matrimoni de Palafrugell. Però no saben dir-me qui són. Es veu que em troben a faltar. No serà tant!

A la tarda enllesteixo un article per la revista de Banyoles i preparo algun altre article. Les tardes dels diumenges les esmerço a escriure i llegir amb tranquil·litat.  

Dilluns, 22 / febrer / 2016

És el 35 aniversari de la meva ordenació de capellà, a Sant Esteve d’Olot. De vegades penso què hauria estat si no m’hagués fet capellà diocesà. Potser jesuïta? És el que em plantejava quan vaig deixar el seminari menor. O potser religiós agustí recol·lecte? És l’opció que van triar alguns companys meus amb qui vaig estudiar a Barcelona i a Marcilla. O potser monjo de Montserrat? Aquesta opció també em va atreure molt sobretot quan, els estius,  participava als cursos d’animadors de cant litúrgic. I perquè no botiguer a Banyoles?. Em penso que me n’hauria sortit bé. I encara, perquè no mestre o professor?.  El cert és que sóc capellà diocesà i n’estic prou cofoi.

Fa 16 anys era a Roma amb la mare i amb la tia Maria. Van ser uns dies ben intensos recorrent tot el que poguérem, però vaig tornar amb l’esquena trencada.

Al vespre, mentre estic preparant el sopar, obro el balcó que dóna a la terrassa perquè passi aire. Tot d’una entra un ocell que va voleiant entorn del llum. Veig que és un  pit-roig. Obro bé la porta del balcó i encenc el llum de la terrassa perquè l’animaló vegi bé el camí de la sortida. I, quan li sembla bé, surt cap a l’exterior fonent-se en la foscor.

dimarts, 23 / febrer / 2016

A les vuit, vaig cap a l’ambulatori. Els adolescents fan camí cap a l’institut. Algun em saluda.  Quan arribo a l’ambulatori, mentre espero, hi ha tot de persones conegudes que ens anem saludant. N’hi ha de Sant Martí, de Bonmatí i d’Anglès.

No m’haig d’esperar gaire i aviat em criden per extreure’m sang. La noia que m’atén ho fa molt bé i gairebé no ho noto.

Sortint, entro a can Centena a comprar una coca de pla. M’anirà bé per esmorzar. I quan he esmorzat, baixo al poble per fer alguna gestió a una oficina bancària i anar a pagar algun deute.

A la tarda, com cada dimarts, venen els dos grups de catequesi. A les 7 celebro la missa.

dimecres,  24 / febrer / 2016

Hem passat ja el trajecte més fosc i més trist de l’hivern. La claror del sol s’ha allargat gairebé una hora a banda i banda. I ara els meteoròlegs ens anuncien l’arribada de fred i de precipitacions. Veurem com acabarà tot això.

Dino a Banyoles. Parlem de diverses qüestions familiars sense massa transcendència.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. N’hi ha uns quants de baixa i també algun voluntari.

Preparo el suplement del full parroquial. Després de la missa vespertina, ve un noi a recollir una certificació de baptisme pel seu expedient de casament.

Al vespre, surto a l’eixida de la cuina. Arraulit i aixoplugat sota el forat d’una teula de la cornisa del cambril de la Mare de Déu, hi ha el pit-roig acotxat. M’observa amb curiositat. I jo a ell. Acabarem amics.

dijous, 25 / febrer / 2016

Copio i faig meu el que ha escrit la Carme Fenoll: “Ahir va morir en Miquel Ros, un palafrugellenc molt estimat. Em compto entre els privilegiats a qui va caricaturitzar dins les Cròniques d'un any. Descansa en pau, Miquel! Una abraçada a tots els que t'estimaven!”. De fet, tinc emmarcats 4 dels originals de caricatures que em dedicà. També en guardo algun altre dibuix. La vida no li ha estat fàcil i, amb les caricatures, procurava posar-hi un xic d’humor.

M’arriben uns exemplar del llibret “Mare de Déu del Remei” que he escrit i que ha editat el CPL. És el 19è títol que se’m publica a la col·lecció Sants i Santes i que, actualment, ja va pel n. 234. Fa uns dies ja me n’havien arribat uns quants exemplars però amb el nom de l’autor equivocat (Carles Ros)  a la coberta, si bé a l’interior (i l’edició castellana) si hi sortia bé el meu nom.

A la tarda vaig a la facultat de lletres de la UdG, a l’antic convent de Sant Domènec. M’hi espera en Narcís Gascons, professor d’enginyeria. A l’aula 7 hi tinc la xerrada sobre art religiós a les comarques de Girona.  Hi participen una vintena d’alumnes, un parell són d’Anglès i un de Palafrugell, en Kevin.  Estic unes tres hores parlant descrivint alguns retaules i peces artístiques religioses del nostre bisbat. Quan acabo, m’atén la Dolors Puigdevall. Sembla que ja és la cinquena vegada que hi participo (o potser la sisena?).

Vaig a recollir el cotxe al pati del seminari i marxo cap a Anglès, a sopar una mica. Tot seguit vaig cap a La Cellera on hi tenim la segona trobada quaresmal de formació. Ens la dirigeix en Carles Oller, anglesenc que viu i treballa a Olot, on col·labora a les parròquies també com a president de Caritas Garrotxa. La seva muller, la M. Jesús, era catequista (i encara crec que ho és) quan jo era a Les Fonts (del 1980 al 1983).

A la trobada hi participen una cinquantena d’assistents. Alguns són diferents de la setmana passada. En Carles ens aporta la seva visió de les obres de misericòrdia espirituals i ens convida a pregar. Tothom està atent, mostrant interès.

Arribo a la doma cap a les onze. Sense fer massa esvalot, miro sota de la cornisa de l’eixida de la cuina. En el forat del buit d’una teula, el pit-roig hi està arraulit dormint tranquil·lament.

divendres, 26 / febrer / 2016

El matí treballo  tranquil a l’escriptori de dalt. El cel està ennuvolat i fresqueja.

Després de la una, vaig cap a La Cellera. Amb en Ramon, en Jordi i en Jesús, ens trobem per dinar plegats a can Quer de El Pasteral . Al menjador hi ha una bona colla de treballadors. Dinar plegats ens va bé per compartir un xic les cabòries i les satisfaccions de la setmana.  En definitiva, per fer-nos companyia.

Quan retorno, passo pel mig de La Cellera. Estan fent unes reparacions i ens desvien. Surto pel Pladevall fins arribar a Can Perarnau, baixant de la carretera d’Osor cap a Anglès.  Ha estat  un trajecte desconegut per mi.

Al vespre fem el viacrucis. Hi participen una vintena de persones. Des del primer any, ha anat reduint-se el grup dels assistents. Seguim amb la missa. I quan acabem, vaig cap a Girona.

Celebro la missa a l’església de la Mare de Déu dels Dolors.  A la nau hi ha bona part dels passos de la processó de setmana santa. Alguns han estat restaurats , diria que poc encertadament. Puc ben dir que hi ha més imatges que feligresos.

Quan acabo faig un tomb per la muralla, aquesta vegada per la pujada de les Pedreres. Quan entro al cotxe ja han tocat les 10. M’adono que, a més del toc de les campanes de la catedral també s’escolta el toc agut de les campanes de l’ajuntament. D’aquestes, ningú n’ha dit res.

Arribo a Anglès després de dos quarts d’onze.  

Attende, Domine, et miserere quia peccavimus tibi

dissabte, 13 / febrer / 2016

M’inclouen a dos grups de whatsapp:  un hi som els consiliaris de la confraries de Girona i m’hi posa en Joan;  l’altre és amb els de la junta de la Congregació dels Dolors de Girona de la que en sóc consiliari.

Treballo el matí preparant les celebracions de la missa. També estudio un xic.

Per dinar faig una ollada de bledes de l’hort i patates. La carn a la planxa l’acompanyo amb una amanida d’enciam i escarola, també de l’hort. O sigui que inauguro la temporada de la verdura de l’hort.

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. Quan acabo la missa d’Anglès, ve una parella de romanesos a pidolar i els atenc. I mentre els atenc, algunes persones es queden a la sagristia.

diumenge, 14 / febrer / 2016

Ha mort la Muriel Casals. És una gran pèrdua pel país i per tot el procés.  

Celebro les misses del matí. A Sant Martí Sapresa, quan acabo i vull pujar al cotxe, no trobo en lloc la clau del cotxe. Entro i surto de l’església per si és a la sagristia. Res. Finalment faig un gran joc buscant a totes les butxaques i, finalment, apareix. És el problema de l’hivern amb tantes capes de roba i a cada capa, unes butxaques.

Quan acabo de la missa de Sant Martí, vaig a visitar la Merxe. Segueix perfectament tot el ritus de la comunió.

A la missa de les 12 els comunico que, a partir de Setmana Santa, quedarà eliminada la missa del migdia. I això que avui hi ha una bona volada de gent. Però l’abril i el maig, amb festes, aplecs, primeres comunions... gairebé no queda cap dia per la missa del migdia.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Hi ha molta gent i abans no em serveixen, ha de passar una bona estona. Sort que tinc en Míliu a prop i que va xerrant.  

A la tarda, amb en Ramon Muntada parlem de l’article sobre els Improperis que he escrit per ser publicat al programa de Setmana Santa d’aquest any de Girona. Em diu que li agrada. Val més així.

Fa una bona ploguda, des de quarts de nou a les 10: la pluja del gener i del febrer, omple el graner.

Dilluns, 15 / febrer / 2016

Preparo una mica la xerrada que tinc demà a Montserrat.  També estudio i ordeno coses. El dia és tranquil.

dimarts, 16 / febrer / 2016

Surto d’Anglès cap a dos quarts de vuit del matí. Estem a uns 3 graus negatius. Clareja

Quan agafo l’eix, veig el Montseny nevat, com un cururutxo de gelat que el sol va llepant.

Al Moianès, es veu cap el Berguedà cobert de sol matinenc.

Arribo a Montserrat cap a ¾ de 9. He recorregut uns 125 km.  Estem a poc més de 0º. A un quart de nou començo la xerrada a l’aula de conferències de l’Hotel Cisneros. M’escolten una quarantena de guies turístics que segueixen un curs de reciclatge. Els comento els principals episodis de la vida de Jesucrist. Ja l’any passat ho vaig fer-ho. Hi ha una noia d’Osor i una de Les Planes. L’any passat hi havia en Manel Xarles i em va dir que havia agradat com ho havia fet.  Avui hi ha una parella que no paren de fer-me preguntes i no podem avançar gaire: em limito a fer una tercera part del que tenia preparat. 

Quan acabem, vaig a la basílica. Estan al prefaci. Segueixo la missa com un feligrès més.  Em situo a meitat de la basílica. No hi ha massa gent.

Sortint de la missa, pujo a venerar la imatge de la Mare de Déu tot resant el rosari.  I quan arribo a baix, vaig a visitar el P. Josep M. Laplana, al museu. Ha tingut una recaiguda i es troba un xic.

A la una vaig al monestir i m’espero una estona a la sala gòtica fent temps per anar a dinar amb la comunitat.  Anant al menjador, saludo en Daniel Codina. Es sorprèn de veure’m per la casa. Entrar a un menjador monàstic és com entrar a una església i molts dels monjos es persignen en el moment de creuar la porta. Amb els monjos que serveixen són 25. Els hostes som 10. Mengem escudella i carn d’olla. Segurament que sabien que em farien content.

Amb alguns dels hostes, fem el cafè a la sala gòtica: dos senyor de Barcelona (un nascut a Arbúcies), un noi de Vilafranca, un altre d’Igualada, un capellà de cap a Normandia, i jo. Parlem una mica de tot, sobretot presentant-nos.

Sortint del monestir pujo de nou al cambril de la Mare de Déu. Ara hi ha més tranquil·litat. Per les explanades es veuen turistes orientals: japonesos, coreans, xinesos... Quan baixo de la muntanya, no enfilo bé la carretera i, com aquell qui no vol, em trobo enmig del Pont de Vilomara. I per agafar de nou la variant, no em toca cap altra remei que arribar a Manresa. I d’aquí, vaig fins l’eix i cap a Vic i Anglès.

Arribo a Anglès just per començar la catequesi. He fet alguns quilòmetres de més que l’anada:  130 km.  I celebro la missa, sopo  una mica, i cap al llit.

dimecres, 17 / febrer / 2016

Al matí baixo al poble per proveir algun medicament. Al despatx venen algunes visites.  Vaig a dinar a Banyoles.

A la tarda, amb Mn. Ramon Pijoan, vaig a visitar l’església del monestir. Em cau l’ànima als peus.  Espero que es pugui anar arreglant el recinte,  que es puguin col·locar millor les peces més valuoses, restaurar l’orgue...

A l’entorn del que havia estat la casa d’espiritualitat hi fan excavacions. Es veuen els fonaments de les antigues muralles del monestir.

A la doma no hi ha reforç escolar. Diversos  voluntaris  estan engripats.  

Al vespre em truca l’Albert i també em parla del les excavacions que es fan al monestir.

dijous, 18 / febrer / 2016

A mig matí vaig cap a Girona, a gratar a l’arxiu diocesà. Aconsegueixo buidar els qüestionaris de les parròquies del 1939, les de l’antic arxiprestat de Figueres. És impressionant la informació que hi apareix i és interessant comprovar el posicionament dels capellans.

Vaig a dinar al restaurant Artusi. Tot d’una veig que en surt un personatge. De bones a primeres em pensava que era en Tarrés però després m’adono que és en Garcia Albiol i la seva llopada. Un dels cambrers em comenta que hi ha dinat 18 persones de las colla. Em venen oïts.

A la tarda torno a l’arxiu. Començo a buidar els informes de les parròquies de l’arxiprestat de Perelada. Al cap de poc em ve a trobar en Narcís Marquès. Està preparant la tesina sobre el seu oncle, el Dr. Jaume Marquès. Parlem  una bona estona del Dr. Jaume, també de Mn. Miquel, de la Pilar, de la Carme... S’estranya que els conegui tant.  També parlem de l’oncle més vell, Mn. Miquel, que va ser rector de Sant Joan de Mollet, prop de la casa pairal, a Madremanya.  

Marxo de Girona i arribo a Anglès per la missa vespertina. Quan hem acabat, faig un mos i marxo cap a la Cellera on fem la primera trobada quaresmal de formació. Ens la dirigeix la Susanna Bosch. Som cap una cinquantena de participants, quatre de Bonmatí i set d’Anglès. La Susanna ens presenta un servei molt valuós que fa amb AKAN (col·laborant amb la Lluïsa Geronès, que és de Palafrugell) i també visitant setmanalment els internats al CIE de Barcelona col·laborant amb la Fundació Migra Studium vinculada als jesuïtes. Ve a resumir les obres de misericòrdia espirituals en el saber escoltar.

Arribo cap a les onze a la doma.  I cap al llit hi falta gent.

Gràcies a en Josepmiquel  Servià m’assabento de la mort de l’Anselm Quixal Ramonet (62 anys).  L’Anselm m’havia redactat un viacrucis amb un sonet per cada estació. Ell mateix el llegí al viacrucis del divendres sant, a Palafrugell, crec que seria el 2008. L’encomano a Déu.  Estic segur que ha patit molt.

divendres, 19 / febrer / 2016

He dormit bé i em desperto un xic més tard. Al matí faig feina per la casa i preparo algunes coses per les misses dominicals ja que demà hauré d’anar a la inauguració de la biblioteca del poble i a rebre el president Carles Casademont.  

Al vespre tenim el viacrucis. Hi participa algú més que la setmana passada i passem de la vintena. Quan acabo la missa vaig cap a Girona. Arribo al costat de la muralla quan ja gairebé són dos quarts de nou.

Arribo a l’església de la Mare de Déu dels Dolors. Més o menys, està tot apunt per començar la missa. Són escassament una dotzena de persones, la majoria de la mateixa família. Quan acabem la celebració parlo un xic amb els assistents, especialment amb en Jesús (el sagristà), amb en Josep Maria i en Ramon Maria, els nois que han fet d’escolans.

Sortint de l’església, faig una volta per la muralla: m’arribo fins a Sant Domènec i baixo pel carrer Portal Nou fins a sortir pel Portal Nou, ara passatge de Maria Gay.  Arribo a Anglès cap a les onze.  Déu n’hi do, quina setmana!  Ara, cap a dormir.

Pulvis eris et in pulvis reverteris

dissabte, 6 / febrer / 2016

Al matí preparo les celebracions de les misses.

Al migdia atenc en Vlodymyr que ve a oficiar un baptisme de ritus catòlic bizantí ucraïnès d’un nadó de poques setmanes. 

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

Al vespre vaig a sopar a La Cellera, a casa d’en Ramon on sopem plegats amb la Montse i en Josep. Mirem algunes fotografies antigues de Banyoles i de capellans, especialment de Mn. Boix que va ser vicari de Banyoles i capellà de Llagostera, La Jonquera, Arbúcies. Són fotografies que em va regalar Mn. Pere Artigues.

diumenge, 7 / febrer / 2016

Al matí celebro les misses d’Anglès (9m) i de Sant Martí (2/4 d’11).  I a 2/4 d’11 celebro la missa de La Cellera. Els porto records i salutacions de la Remei. Avui ens ha tocat fer una carambola ja que hi havia l’aplec de Santa Brígida. Mn. Ramon ha celebrat la missa d’Amer i jo l’he substituït a La Cellera.  La germana Lídia em ve a saludar a la sagristia i parlem de la Mare Castany de Banyoles.

Amb en Manel i en Ramon anem al Centre a fer-hi el vermut. I vaig a dinar.

La tarda faig una bona migdiada: a la nit no havia descansat bé. Al meu estudi, treballo una mica, llegeixo, parlo amb algun amic...  Enllesteixo l’article dedicat a l’escultura de Calonge del sant Jordi d’en Joan Rebull per la Revista del Baix Empordà. És el segon que hi publico i sembla que va bé. N’estic content.

dilluns, 8 / febrer / 2016

Vaig a demanar hora a l’ambulatori per fer-me una analítica. També vaig a comprar una mica. Amb trobo amb en Francesc que em saluda cordialment i parlem una estona. Anant amunt i avall faig una bona caminada. M’aturo a casa de la Matilde per veure-hi el pessebre. Esperava desfer-lo que jo hi anés.

Tinc un dia descansat per continuar algun estudi. Ho tinc tot massa endarrerit. 

dimarts, 9 / febrer / 2016

Vaig a Can Cendra a deixar-hi una carta. I surto cap a l’Empordà, a visitar la meva padrina Lola a Valveralla  i la tia Pilar, a Ventalló.

La tia Pilar té 94 anys. La trobo menjant.  També saludo en Miquel, el meu cosí, i la seva filla, la Clàudia. Quan la tia Pilar acaba de menjar, li administro la comunió. Sempre havia participat a la missa dominical. Mentre vaig fent els ritus pertinent, ella em va mirant fixament i va mirant també la tia Lola. Diria que se n’adona. I quan li apropo el Cos de Crist, combrega amb tota naturalitat.

Quan acabem, anem cap a Vallveralla, a can Costa. Mentre la meva padrina va enllestint el dinar, jo paro taula i vaig parlant amb en Josep, el seu germà.  La padrina em comenta que ha fet naronges confitades.

Mentre dinem parlem de les diferències que hi ha entre les taronges, les naronges, els poncems,  les llimones, les limes, les mandarines, les nectarines, taronges agres, aranges... Em venen a saludar el meu cosí, en Lluís, i la seva dona, la Isabel. 

A la tarda anem un moment a l’església. Hi resem un parenostre pensant en tots els difunts de la família. L’església és neta i fa goig. Gràcies a l’astúcia de l’avi Benet, es van salvar les imatges barroques que sempre m’agrada veure de nou. Faig una fotografia de la imatge esmicolada d’alabastre que va guardar la mare després de que fos trinxada el 1936. He ajuntat les peces que hi ha i es pot refer mig cos. Tant de bo es puguin trobar les peces que falten i que hi deu haver enmig dels trastos de la sagristia vella.   

 I quan marxo cap a Anglès no ho faig pas de buit: un jersei, taronges de l’hort, pomes de tota classe, confitura de naronja...

A Anglès, obro l’església i la doma a la mainada de catequesi, i vaig a Bonmatí, a pagar els deutes de la xocolatada de la nit de Nadal a Sant Julià de Llor.

dimecres, 10 / febrer / 2016

Poc després de les nou vaig  a l’escola FEDAC, l’escola de les dominiques. Fins fa poc en deien “de la Vall dels Àngels”. Amb la mainada fem una petita celebració de la cendra. Potser quedem massa amuntegats i parlar a tots amb el mateix llenguatge es fa difícil ja que hi ha petitons i mainada d’onze anys.

Al migdia estic una estona al despatx. Venen un parell de persones. En Ramon i en Florenci passen els comptes de la parròquia. Al correu hi trobo la carta que m’arriba del bisbat amb el nomenament que em fa el bisbe Francesc de consiliari de la Venerable Congregació dels Dolors de Girona.

Vaig a dinar a Banyoles. Avui, a més de la Carme, en Josep i la Nuri, a taula també hi ha l’Assumpta.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. I, al vespre, tenim la celebració de la missa de la litúrgia del dimecres de Cendra. En Víctor i en Quim hi fan d’escolans i els agrada la variació. En Quim és qui m’imposa la cendra a mi. Hi participa poc més d’una vintena de feligresos.

Quan ho he endreçat tot i he tancat, vaig cap a Girona.  Hi arribo cap a dos quarts de nou i aparco al costat de la muralla. A l’església dels Dolors em trobo amb alguns dels responsables de la junta de la Congregació dels Dolors que em donen la benvinguda com a nou consiliari.

Primer m’ensenyen l’església i els annexos amb tot el que hi ha guardat. Serveix de magatzem de les confraries de Setmana Santa de la ciutat. El més interessant són les grans teles amb sis dels Dolors de Maria suara restaurats.  Són del s. XIX, del pintor Marià Colomer, com bé ha estudiat en Francesc Miralpeix.

Tot seguit fem una mica de reunió amb alguns components de la junta: en Francesc Cayuela, l’Antonio Martín, l’Anna Maria, en Jesús Ortiz... M’expliquen un xic el funcionament de la Congregació i m’esbossen el calendari de les principals activitats, especialment el quinari abans de Setmana Santa i la processó del Divendres Sant.

Em serà difícil superar els anteriors consiliaris: el P. Antoni Samsó (+ 10·09·15), Mn.  Joan Boadas, Mn. Josep Buch...

Poc després de les 11 arribo a la doma. I bona nit, i tapa’t!

dijous, 11 / febrer / 2016

En Joan Planellas ha fet el comentari a l’evangeli d’avui, a Radio Estel. M’ha agradat el que ha dit i com ho ha dit. Si és  degà de la facultat de Teologia, no és pas perquè si.  

Vaig a Girona, a gratar a l’arxiu diocesà. Faig el buidatge de les fitxes que es van fer el 1939 per avaluar les destrosses fetes a les esglésies amb la guerra civil. Vaig més lleuger del que em pensava i gairebé enllesteixo les fitxes de les parròquies que formaven l’arxiprestat de Figueres.  A veure si abans de l’estiu puc enllestir-ho.

Vaig a dinar a l’Artusi, com també feia el curs passat. A la tarda també estic una estona a l’arxiu i me’n torno cap a Anglès.

Al vespre celebro la missa. Quan acabo, venen en Toni i la Sílvia per acabar d’enllestir l’expedient del seu casament.

Divendres, 12 / febrer / 2016

A les 10 del matí ja sóc al davant de l’església de Santa Cristina d’Aro. Quan estic aparcant també arriben la M. Antònia i l’Andreu i anem a la rectoria. Mn. Josep Colomer ens rep efusivament. El veig molt millor que quan vaig visitar-lo l’estiu del 2014.

Anem cap a l’església. I comencem la tasca d’inventariar. La M. Antònia fa l’orfebreria, l’Andreu va fent les fotografies de cada objecte i jo vaig fent les pintures i les escultures.  Hi ha un bon patrimoni. Ja estaven inventariats les taules amb els episodis de la vida i martiri de santa Cristina i les taules amb els episodis de la vida i martiri de sant Vicenç. Hi ha també les teles d’en B. Casabó (1951) amb diversos episodis de  l’evangeli : Anunciació, Flagel·lació, Jesús a casa de Marta i Maria, Jesús i la Samaritana (molt semblant a la tela que hi ha a La Cellera i a la que hi ha a la capella de can Bonmatí), el taller de Natzaret i Jesús perdut al temple. Hi ha també unes taules amb els sants Joan i 2, amb Maria Magdalena .  A la pica de batejar (del s. XVII) hi ha les quatre barres esculpides. També hi ha una talla de santa Maria Magdalena (s. XIX).

Quan acabem, anem a Solius. Ens atén el Gmà. Albert. Ens comenta que, al 1936, no es va destruir res de l’església. I hi inventariem els objectes de la parròquia. Deixo constància del retaule del Roser i del retaule de sant Isidre, tots dos del s. XVIII . També hi ha el retaule de sant Baldiri (del 1856) i el retaule de santa Agnès (que ho havia estat del sant Crist). El sant Crist (també del s. XVIII) i la pica de batejar (també amb les quatre barres esculpides) són a l’habitació del campanar. La M. Antònia ha anat fent l’inventari de l’orfebreria i, l’Andreu, ho ha anat fotografiant tot.

Mentre hem anat fet l’inventari, els monjos han fet tèrcia (al començament) i nona (quan acabàvem). També hi ha una mitja dotzena d’hostes que passen dies al monestir per diverses raons. El P. Abat es veu que està malaltó

I anem a dinar a una casa rural.

A la tarda, fem l’inventari de l’església de Bell-lloc. Hi ha poca cosa: un Crist del s. XVIII que procedeix d’una altra església , una talla de l’Assumpció molt senzilla, d’en Modest Fluvià i un sagrari de l’Emília Xargay. També són interessants la pica de batejar i alguna altra pedra curiosa. A l’exterior hi ha els vestigis d’un interessant baptisteri paleocristià.  I acabem la jornada retornant les claus a Mn. Josep Colomer.

Retorno cap a Anglès i arribo cap a un quart de set, amb el temps suficient per preparar el viacrucis i la missa que iniciem puntualment a dos quarts de set amb una quinzena de participants.

Després de sopar, vaig cap a La Cellera. Hi tinc la meva primera reunió de la Coordinadora dels Consells Parroquials de l’Arxiprestat.  En Ramon s’hi acomiada com a arxipreste. En Josep Valls hi ha de secretari. Fem un balanç global del Nadal i parlem de les activitats de la Quaresma i de Setmana Santa.