dilluns, 20 de març del 2017

dia a dia, uns dies més i altres, menys

dissabte, 11 / març / 2017

A la tarda ve el grup d’ucraïnesos a celebrar la missa amb Mn. Volodimir.

. A Anglès, abans de la missa ha arribar en Pepet amb la cara ensangonada. Es veu que ha caigut als escalons del  carrer Ponent abans del carrer Canigó. En Miquel l’acompanya a l’ambulatori.

La missa anticipada és dedicada a les famílies i hi participa una dotzena de nens i nenes. Els Cantaires de Sant Miquel hi fan un bon paper.

diumenge, 12 / març / 2017

Quan acabo la missa a Sant Martí, vaig a visitar els avis de Ginesteries. I baixant cap a Anglès, visito en Fermí.

És diumenge i ho aprofito per anar a dinar de restaurant. Vaig a Ca l’Elisa i dino al costat d’en Salvador. Hi vaig caminant i faig el camí de retorn passant per la travessia de les Escoles i baixant per darrera del cementiri vell d’Anglès. I així estiro un xic les cames.

A la tarda m’estic per l’escriptori llegint, escrivint, parlant amb algun amic...


dilluns, 13 / març / 2017

Al matí preparo la reunió de l’arxiprestat. Sembla que no, però aquestes coses també ocupen el seu temps. Em penso que m’hauré de plantejar canvis de cara el curs vinent per tenir una mica més de temps per mi, sinó, em quedarà tot penjat.

Vaig a dinar a Banyoles.  Comentem coses de la família.


dimarts, 14 / març / 2017

Cap a dos quarts d’onze vaig cap a La Cellera. Hi recullo en Ramon i anem cap a la Codina. Hi tenim la reunió mensual de l’arxiprestat. Parlem sobretot de temes relacionats amb la Quaresma (trobades de formació, viacrucis...) i amb la Setmana Santa.

A la tarda, preparo el suplement i acabo de lligar les trobades de formació.

Ara si que tant són llargues les nits com els dies, és a dir, unes 12 hores de nit i unes 12, de dia. Això ja es diu per sant Maties (que abans era el 14 de febrer). 

dimecres, 15 / març / 2017

Al matí hi ha les exèquies de la Mercè Rosell, la mare de la Dolors i sogra d’en Lluís. Hi participa força gent, i molts venen de Bonmatí i de Vilanna, on havia nascut la Mercè. . 

Amb en Francesc Ten i amb en Carles anem a veure l’esglesiola de Lloret Salvatge. Sembla que els agrada. I anem a dinar a Can Co de la Cellera.

A la tarda hi ha les exèquies d’en Leandre Bundó. També hi ha gent. Molts venen de la Cellera. L’oficia el P. Jordi Tarrés.   


dijous, 16 / març / 2017

Al matí, acabo d’arrodonit la xerrada que tinc a la tarda. I també preparo el suplement del cao de setmana. Dino aviat i, cap a la una, vaig a recollir en Ramon, a La Cellera i anem cap al Cap i Casal.

Quan arribem a Barcelona, aparco a la plaça Urquinaona. En Ramon va cap a la facultat de Teologia i jo baixo caminant pel carrer Jonqueres cap a la Casa dels Velers, a la cantonada entre Via Laietana i carrer Sant Pere més Alt, prop del Palau de la Música. A l’entrada em trobo amb la Beatriu, que és amb qui he tingut els contactes.

Començo la primera de les tres xerrades sobre iconografia cristiana. Hi assisteixen una trentena de guies turístics de Barcelona. Parlo un parell d’hores seguides. Repeteixo l’esquema de les xerrades que havia fet a Montserrat, el 2016 i el 2015. La xerrada és molt dinàmica i els assistents van intervenint demanant alguna precisió o algun aclariment. Algunes vegades són ells qui aporten algun aclariment o precisió.

Surto de la Casa dels Velers cap a les cinc i pujo cap a la plaça Urquinaona. Per esperar en Ramon, entro a la llibreria Claret, al carrer Llúria. Hi saludo en Josep M. Alentà, company d’estudis i bon amic. Hi compro el llibre d’en Francesc Torralba “La vida secreta de la pregària” i també el llibre de l’Enzo Bianchi “Per què pregar, com pregar”.

Mentre sóc a can Claret ve en Ramon i també adquireix algun llibre. I sortim a recollir el cotxe. De retorn comentem el que hem fet. En Ramon ha assistit a la presentació dels cursos Alpha. Es veu que hi havia molta negror. Ja me n’havien parlat abans. De Girona hi havia el rector de Palamós, el rector de Sant Jaume de Salt i, per raó del càrrec, en Joan Planellas (com a degà) i en Josep Casellas (com a periodista).

Quan som a l’autopista, resem les vespres. En Ramon va llegint i jo m’hi vaig afegint en aquells versets que recordo de memòria.

Arribem a La Cellera cap a les nou. Quan sóc a casa, enllesteixo el suplement i l’envio a la impremta.


divendres, 17 / març / 2017

Al matí estic un xic cansat. Després de la missa i del viacrucis vaig cap a Bonmatí. Ve una tècnica de la Fundació Sant Martí per mirar la rectoria. Em penso que cada vegada hi ha més esquerdes.

Quan torno a la doma, treballo un xic a l’escriptori buidant fitxes per la meva recerca.

Amb en Ramon i en Jordi dinem a Ca l’Elisa. Com és obvi, parlem del moviment Alpha. En Jordi ho compara als moviments gnòstics dels primers segles del cristianisme. Jo tendeixo a comparar-ho als moviments donatistes. Però bé, la tendència és considerar-lo un moviment urbanita i elitista impropi d’una Església oberta i acollidora que és com cal que es mostri a les nostres parròquies.

A la tarda vaig a l’església dels Dolors. I sortint de la missa acompanyo un noi a la trobada de seminaristes que hi ha al Seminari de Girona. M’hi trobo amb l’Antoni Coll que alguna vegada havia vingut a missa a Gaüses quan jo n’era el rector (entre el 1987 i el 1994).


dimarts, 14 de març del 2017

¿Seria adequado celebrar uma missa em Português?

 dissabte, 4 / març / 2017

Si els altres dies em llevo a les 5’30, avui ho faig a les 6’30. I amb certa calma, vaig seguint la rutina diària: encomanar-me a Déu, desfer el llit, beure un parell de gots d’aigua tèbia, des-beure, fer les pregàries matinals pròpies del meu ministeri, aixecar persianes i obrir finestrons (no hi ha cap finestra igual a tota la casa, ni tampoc cap cortina), afaitar-me, fer el llit, estrijolar-me, recollir quatre notes al meu quadern, baixar a obrir l’església... La calefacció s’ha posat en marxa cap a un quart de sis i s’ha aturat cap a un quart de vuit. Avui no celebro la missa matinal i també puc esmorzar més tranquil·lament (avui, pa amb tomata i un xic de pernil, una taronja i un bol de te). I quan he esmorzat, obrir de bat les finestres perquè entri a dojo l’aire del matí i exhali tota la casa. Entretant  rento els atuells de l’esmorzar, em rento la boca...

Em toca preparar el full de cants que utilitzarem aquesta Quaresma. Va bé tenir un full i seguir cada diumenge els mateixos cants (inici, ofertori, comunió, comiat). L’únic cant que vario cada diumenge és la resposta al salm responsorial. I com que, des que sóc aquí, acostumem a cantar les que proposa el cantoral de MD, ara ja gairebé es saben totes.

Dino tranquil al pis. A la tarda, reparteixo els fulls dels cants per l’església i preparo els patracols per anar a les altres esglésies. Faig l’estona de pregària litúrgica que em manca.

A la missa anticipada de Bonmatí no arribem a la trentena de persones. Des de fa un any, gairebé cada dissabte, m’hi fan d’escolans en Miquel i en David, dos vailets portuguesos. De fet, gairebé la meitat dels assistents a la missa de de Bonmatí, són portuguesos. I a Anglès també una bona colla. Ja veig que hauré d’aprendre el portuguès. A Anglès tampoc som massa gent. Lloat sigui Déu!


diumenge, 5 / març / 2017

Des de dos quarts de sis del matí, segueixo la rutina horària. La claror de aurora treu el nas per darrera la lluerna de can Cendra ja cap a dos quarts de set. La única diferència de la rutina dels altres dies de la setmana és que esmorzo abans de baixar a obrir l’església. I quan pujo, obro finestres per airejar la casa i em rento la boca.

Celebro la missa de les 9 a Anglès i, a dos quarts d’onze, la celebro a Sant Martí. Quan baixo de Sant Martí m’aturo al carrer dels Pins per visitar una veïna de la Cris i portar-li la Comunió.

Al migdia ve una parella a preparar el seu casament i el bateig del seu petit, un vailet ros i amb els ulls ben blaus, com si tingués a dintre tota la blavor del cel i que els ulls únicament deixaven entrellucar.

Acompanyat d’un noi conegut, dino a Can Vernis de la Cellera. I a la tarda em recloc al meu escriptori. Em truquen un parell de persones per parlar.

Aquest cap de setmana he caminat força: ahir, 17.135 passes (que corresponen a 12’69 km) i dissabte, 15.037 passes (que corresponen a 11’01 km). Un dia ja explicaré com ho faig, però el que si que puc dir és que estic agafant el síndrome del hàmster.


dilluns, 6 / març / 2017

Al matí, després de la missa ferial, baixo a l’ambulatori. Em fan un electrocardiograma. El darrer crec que me l’havien fet fa uns 10 anys. Mentre m’espero per entrar a la consulta amb el metge, parlo amb diverses persones. Sempre hi ha gent coneguda. Quan entro a la consulta, el metge em comenta l’analítica que vaig fer i l’electrocardiograma. L’analítica delata que no vaig prou bé a nivell de sucre, segurament per haver-me relaxat en la dieta. Pel que fa al demés (tensió, colesterol...) estic bé. També el ritme cardíac i les pulsacions van bé. Val més.

Quan acabo vaig cap a Crespià, a fer-hi inventari amb l’Antònia i amb la Mercè. Elles ja han fet inventari a l’església d’Esponellà. Crespià és un poble ben bonic, amb el torrent que l’atrevessa. L’església és un barreig d’estil i d’elements (romànic, barroc, pintures murals, reformes posteriors al Vaticà II... ) i sobretot sensació de solitud i de passat. A la nau lateral de tramuntana hi ha els patracols d’una exposició en ocasió de la Fira de la Mel, fa quinze dies.  Quan acabem anem a retornar les claus a l’ajuntament.

I tot seguit anem a Vilert. Primer recollim les claus a Can Anglada (la casa d’on procedeix el periodista Martí Anglada, ara delegat de Catalunya a París).

La capçalera de l’església de Vilert, amb tres absis, em recorda la de Brunyola, d’un romànic primitiu, de la primera meitat del s. XI. Els peus de l’església serien del s. XVI i, les naus laterals, del s. XIX. Està ben conservada, ben il·luminada, néta. Mn. Pere Bach hi ha fet una bona feina els anys que n’ha estat el rector.

Entre els elements que inventario hi ha una pica baptismal romànica (possiblement també del s. XI) i les estacions del Viacrucis de Can Marcó de Quart (idèntiques que les que hi ha a Sant Martí Sapresa, si bé millor conservades). 

Quan hem tancat l’església, entrem a la capella de sant Esteve, mig abandonada, al costat del cementiri. I retornem les claus a les Anglades.

Tots tres dinem a Can Roca d’Esponellà, tot comentant diversos temes, entre altres parlem de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles tan implicada en el món de l’art.

I quan acabem, retorno cap a Anglès. A un quart de sis rebo la mainada que ve a catequesi i resem el Parenostre. Quan ells són a les sales, amb la Mercè i amb Miquel, a l’església hi faig la meva pregària.

Al vespre envio el programa del Quinari de la Mare de Déu dels Dolors (la setmana abans de Rams) als mossens de Girona.


dimarts, 7 / març / 2017

Al matí ve un noi a ajudar-me a posar ordre als meus papers. A la tarda, ve la Mònica a fer la neteja de les sales de catequesi.

M’arriba el número de la Revista de Banyoles del mes de març. Hi ha un reportatge sobre la Fundació Lluís Coromina.  Encara que en Lluís sigui un xic més petit que jo, havíem coincidit a classe del senyor Hugas, a l’Acadèmia.  


dimecres, 8 / març / 2017

Cap a migdia marxo d’Anglès i vaig cap a Banyoles. Vaig a la Pia Almoina a recollir el llibre d’en Jordi Galofré i Miquel Rustullet, Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany (1936 – 1939). M’anirà molt bé per la meva recerca, especialment el capítol segon dedicat a la Persecució Religiosa amb l’apartat La destrucció de símbols religiosos. A la Pia Almoina hi deixo una dotzena dels llibrets que he escrit sobre sants per completar la col·lecció dels que ja hi tenen (entre tots, n’he escrit una vintena).

Vaig a trobar en Joan Comalat, el fotògraf. Som de la mateixa edat. Vaig a recollir-li una fotografia (únicament la té en format diapositiva) del immens teló de les Ànimes que va pintar en Manuel Pigem. No sé si trobaré la manera de traspassar la fotografia en format digital. La volia fer servir per la xerrada que estic preparant sobre l’altar de les Ànimes de Segueró. 

Amb en Joan parlem de l’escultor Josep M. Bohigas, cosí de la seva mare, i del seu cosí, l’artista Lluís Vilà.  Tots tres havíem coincidit en diverses activitats de Banyoles.

A la tarda hi ha el reforç escolar a les sales de la doma. Jo vaig a la barberia perquè m'esquilin. 

En Josep em comunica la mort de la Petra Borikó. La Petra havia vingut molt per casa a partir que el seu germà, el P. Benigne Borikó,  la presentà a les meves germanes. La família Borikó és bubi i  de Guinea Equatorial. El P. Benigne era claretià i el coneguérem gràcies al nostre oncle, el germà Hermenegild Clotas, i al P. Lluís Masachs. El P. Benigne va venir sovint a casa. També era amic de la família Figueres, Can Tites, ja que va ser company d’estudis del  P. Figueres, també claretià. A veure si algun dia li puc dedicar un petit estudi biogràfic.

I al vespre, el Barça juga amb el PSG amb un resultat èpic: 6 a 1. Ja està tot dit. De fet, jo em poso nerviós i no puc seguir el partit. Però, tot escoltant Catalunya Informació, vaig assabentant-me del resultat.

M’assabento que un amic era al Camp Nou. Al minut 75, decebut, va sortir de l’estadi amb l’excusa de no trobar cues a la sortida. I mira.


dijous, 9 / març / 2017

Avui em toca anar a Palafrugell. Visito la Felícia. Abans d’entrar a l’Asil, em trobo amb en Joan Xicoira. L’agafo per sorpresa. A l’Asil saludo la nova superiora, la mare Eulàlia. I vaig cap a trobar la Felícia. De mica en mica sembla que va entrant als llims. Però el més important és que es troba ben atesa, com de fet vaig veient.  A l’Asil, a més de saludar diverses persones conegudes, també hi saludo en Joan de l’Arc.

Sortint, dino a un bar, a la cantonada del carrer Pi i Margall i el carrer de les Torretes. Quan he acabat de menjar, el noi que em serveix (en José Villalba Saavedra) em recorda cofoi que li vaig donar la Primera Comunió, ara fa 18 anys. També em saluda el seu pare. Abans de marxar també entra a menjar-hi en Paulí Martí. Ens saludem i comentem quatre coses de Palafrugell, especialment de la Revista de Palafrugell.

A la tarda m’arribo fins el Geriàtric. Hi visito la Carme Gironès. Quan em veu, es posa contenta. Intento d’animar-la. Em comenta que té un nebot que viu a Anglès i que es diu Rafel. Ara veuré si el localitzo. També vaig a visitar la Maria. Em trobo també amb el seu nét, en Raül, i amb en Pepe.

I retorno cap a Anglès. 


divendres, 10 / març / 2017

El matí feinejo per l’escriptori amb el meu ajudant.  A veure si així puc avançar feina que la tinc molt encallada.

Al migdia vaig a Amer. Recullo en Ramon a La Cellera. Anem a dinar al restaurant de Sant Marçal. Ens hi trobem els quatre capellans de l’arxiprestat. És un bon moment de companyonia.

Això ho vaig descobrir quan estava a el Maresme. Gairebé tots els capellans d’aquelles parròquies, des de Canet fins a Blanes, ens trobàvem per sopar junts. El tema dominant era el futbol. Cada capellà obria de bat a bat les portes de casa seva per acollir els companys. Cert que hi havia elements que grinyolaven. Però bé, era una bona manera de no trobar-nos sols.

A la tarda, descanso un xic i surto cap a Girona. M’arribo a la llibreria del Bisbat i recullo els cartells de la xerrada que faig a Segueró – Beuda el dissabte 1 d’abril. Veig que la Teresa ha col·locat un programa del quinari dels Dolors que es fa la setmana abans de Rams.

Celebro la missa a l’església dels Dolors. Quan acabem, tenen ganes de comentar-me coses.


Marxant de Girona, m’aturo a Bescanó a comprar una pizza d’escalivada. I cap a casa on me la cruspeixo amb fruïció acompanyada d’una cervesa. I el dimoni? Que estossegui!. 

dimarts, 7 de març del 2017

No tinguis por, jo et vinc pa fer saber que Déu, suau, vol una poca cosa.


dissabte, 25 / febrer / 2017

Segueixo la rutina de cada dia, amb tranquil·litat i sense presses. No tinc la missa al matí.

A la tarda ve Mn. Volodimir i els feligresos ucraïnesos. Ells comencen la Quaresma avui.


diumenge, 26 / febrer / 2017

Després de la missa a Sant Martí, passo per Can Perich a visitar les àvies. Hi copso la preocupació pel tema de la grip aviària. És lògic. A Constantins (dintre el terme de Sant Gregori) han hagut de sacrificar uns 17 mil ànecs. I a La Cellera també els ha tocat el rebre. No és pas cap broma.

Dino a Can Tarrés. Quan pujo a la doma, agafo el cotxe i m’arribo a Sant Julià de Llor per mirar millor els bancs. Estan molt atrotinats i algun dia els feligresos es trobaran asseguts a terra. Sembla clar que ho haurem de solucionar.

A l’església de Sant Julià hi prego un xic, com és lògic. I quan surto, faig un tomb entorn de l’església. El paisatge és impressionant: Brunyola, Santa Bàrbara, el Pla de Llancers, Sant Miquel, Sant Gregori, Puigdafrou, el Far, Santa Brígida, Sant Climent, Finestres, Sant Roc, Sant Grau, Rocacorba, els Àngels, Girona... Un dels paisatges més fascinants de l’entorn, només amb el punt negre de la gran antena al costat de l’església.


dilluns, 27 / febrer / 2017

Passo un dia dolent. Diria que el tractament per compensar la tensió no em funciona bé.  Dino a Banyoles.

Em demanen una còpia del text del Viacrucis Vivent que es representà a Palafrugell. Vaig fer-ne una redacció nova cada any, millorant l’anterior. La darrera i definitiva vaig escriure-la el 2009.  A veure si, per aquests verals, algú s’anima a escenificar-lo de nou. Me l’he rellegit i, a uns anys vista, sembla que té prou consistència. Crec que hi ha moments molt colpidors: la introducció, l’encontre amb Maria, les ploraneres, el plany de Maria... Segurament els que el van representar i els que el van veure ens en podrien remarcar algun.

dimarts, 28 / febrer / 2017

He passat mala nit.

Després de la missa del matí ve en Genís Crespo. A Anglès el coneixien per en Ginés. Un seu germà és l’avi de Can Tonatic. En Genís ara viu a Castelldefels i havia tingut una botiga de confecció a Barcelona, al carrer Muntaner / plaça Adrià, sota de l’avinguda General Mitre. Em diu que vestia els fills Pujol. L’acompanyen dos capellans d’uns 45 anys: en Xavier i en Fernando.

En Xavier és capellà a l’església de la Mare de Déu de Montserrat de Castelldefels. Em diu que és nascut a Tudela i que els seus pares eren andalusos. Va estudiar a Barcelona i a València i va fer una estada d’uns 6 anys a Perú. Precisament del Perú és l’altre mossèn, en Fernando. Els comento que el que va ser bisbe d’Abancay, Mn. Enric Pèlach Feliu (1917 – 2007), havia estat batejat a aquesta parròquia d’Anglès. I que el seu secretari, Mn. Miquel Guitart Crosas (1932 – 1990) havia nascut a la parròquia veïna d’Amer i va ser rector de Sant Martí Sapresa, una de les parròquies que intento atendre.

En Genís ens mostra fotografies de quan feia d’escolà a Anglès. També hi surten en Ricardet, en Jaume Selga... I va explicant coses de l’església, de la rectoria, de la Mare de Déu del Remei,  que venerem amb tota devoció.

A la tarda hi ha la reunió del grup de Vida Creixent. També hi participa en Pere Canaleta ja que fa una ronda per tots els grups. Li comentem que els temes fan molt de tuf d’obres. Es veu que gairebé tots els grups se’n lamenten. Quan acabem la reunió, em conviden a celebrar els 36 anys de la meva ordenació. Què hi farem.

Cap a les 6 ve una parella per acabar d’enllestir el seu expedient de matrimoni. Es casaran a Linyola.

A les 9 tenim reunió del Consell de les Parròquies de la Vall de les Esglésies. Sempre hi falta algú. Hi ha bon ambient. El tema dominant és el funcionament de Caritas.

dimecres, 1 / març / 2017

Fa 5 anys que tinc perfil al Facebook, una finestra oberta al món, com si estigués enmig de la plaça del poble. Únicament que cal vigilar i no abocar-s’hi massa: hi ha el perill de caure daltabaix. Però, d’això, se’n va aprenent. I malgrat algunes relliscades, n’estic content.

A la celebració de la missa del dimecres de cendra hi participen 25 persones. En Jordi Boadas i la Consol Blanquera, tot cofois, em venen a comunicar que han estat elegits Prior i Priora de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors d’Amer. Els felicito i els encoratjo.

Preparo la xerrada que tinc demà al SAFOR, al col·legi Cartañá de Girona. 

Com he practicat el dejuni preceptiu d’avui? Per esmorzar he pres un bol de llet amb cafè i hi he sucat un parell de torradetes. Per dinar he menjat un plat de llenties barrejades amb quatre grans d’arròs i, per sopar, m’acabo les llenties que han sobrat. I per beure, avui només aigua. I res de berenar ni de beure un altra tassa de llet i cafè.  

dijous, 2 / març / 2017

Cap a les 11 surto cap a Blanes. Aparco al passeig de mar i pujo a la rectoria. M’entrevisto amb Mn. Enric Roura i amb la comissió de cultura del Consell Parroquial. Em plantegen fer una xerrada sobre iconografia i sembla que els va bé que sigui una visita guiada i comentada a l’església. I quedem per fer-ho a l’octubre.

Feia molt temps que no havia estat a Blanes, possiblement des del 1986. Quan m’estava de vicari a Calella, els diumenges ens reuníem rotativament a les rectories dels dos arxiprestats de la costa i també sovint havia anat a la rectoria. Aleshores hi era de rector en Lluís Solà. Als Pins hi havia en Quim Lleal i a la Plantera hi havia en Pep Claparols.

Quan acabem la reunió, l’Enric m’ensenya l’església. Hi ha molta obra d’en Jaume Busquets Mollera (1903 – 1968). Però també hi la imatge de la Mare de Déu de Pasqua del banyolí Josep M. Bohigas Masoliver (1906 – 1971), imatges d’en Josep M. Camps i Arnau (1879 – 1968)... tots ells artistes que conec força. També hi ha pintures més actuals dels blanencs Ricard Ferrer i Jeroni Matas.

Anem a dinar al Casino Nou i acabem just per sortir ràpid cap a Girona. Arribo al Cartañá amb uns minuts de retard, sobre les 4. L’aula ja està plena dels alumnes que participen al curset Arquitectura i l’Art del Sagrat organitzat pel SAFOR. Explico amb detall la iconografia dels sarcòfags paleocristians de Sant Feliu, la Cadira de Carlemany, el retaule de plata de la catedral de Girona... i encara hi seria si no fos que havia d’acabar a les 7. Amb una petita pausa, he estat unes 3 hores xerrant i comentant fotografies.

Arribo cansat a Anglès. I aviat cap al llit, i sense resar massa, just anar repetint IN MANUS TUAS, PATER, COMENDO SPIRITUM MEUM


divendres, 3 / març / 2017J

Després de la missa del matí, seguim el Viacrucis. Hi participem unes 25 persones.

Faig la ronda visitant les persones impedides de Bonmatí. Deixo el cotxe davant de l’església i vaig casa per casa tot passejant. També és una oportunitat de saludar la gent que vaig trobant. I així visito la Maria, la Margarida, l’Antònia, la Dolors, en Josep, una altra Maria...

Quan acabo, a dintre de l’església, hi prego amb l’hora menor. I retorno cap a la doma on hi deixo aparcat el cotxe.

Amb en Ramon i en Jordi, dinem a Ca l’Elisa.

A la tarda oficio les exèquies de l’Aristòbula González (96a). No era massa coneguda ja que, amb el seu marit, l’Alejandro Toribio, van venir de grans a Anglès per poder estar amb la seva filla, l’Àngels. Em comenten que el nom li havia posat el padrí ja que coneixia algun filòsof judeo-grec que portava aquest nom.

I vaig a Girona a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Els convido a iniciar la Quaresma i imposo la cendra als assistents.

De retorn, a Bescanó, hi compro una pizza de verdura.


dimarts, 28 de febrer del 2017

Faran, minyons d'aire estantís i humils deeses, veus d'aviram, sota l'encís de les disfresses...

dissabte, 18 / febrer / 2017

El dissabte és dia de gandulejar: em llevo cap a 2/4 de 7 i tot va a ritme més tranquil. Quan m’he estrijolat, he obert l’església, he pregat un xic i he esmorzat, baixo al poble a fer-hi alguna compra.

Per publicar a la secció d’escultura religiosa a la Revista del Baix Empordà, acabo l’article sobre l’escultor Josep Espelta Graciot (1901 – 1973) i l’envio a en Gerard. Possiblement el proper article el dediqui a en Lluís Carbonell Colom (1910 –  1992) , l’autor de les imatges de sant Julià i santa Bassilisa que va tallar per l’església de Vulpellac (1951).

A la tarda, preparo les celebracions del diumenge, especialment les pregàries dels fidels.

I celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. A Bonmatí celebren el carnaval i, a la missa, arribem just a la trentena d’assistents.


diumenge, 19 / febrer / 2017

Després de la missa de Sant Martí, vaig al poble, a visitar en Joan de Cal Curt. No s’acaba de treure el refredat del damunt. Veig un moment la missa de la televisió. Hi ha cantat la Coral del GEiEG i ha oficiat de diaca en Miquel Figarola de Bonmatí.

Dino a La Cellera celebrant el 77 aniversari d’en Ramon. Hi som la Montse, la Irene, en Jaume, en Josep, jo i, òbviament, en Ramon. Cargols, bolets, pollastre... Entre altres coses parlem del malaguanyat retaule de les ànimes que va esculpir en Josep M. Bohigas per l’església del Monestir de Banyoles. En va desaparèixer la meitat fa uns 10 anys, precisament el fragment on hi havia les ànimes. No era una peça mestra de l’escultor Bohigas, però era una de les darreres i, a més, un dels darrers altars de les ànimes (de la primera meitat dels seixanta). I busca’l.  Com també la imatge de la Mare de Déu del Carme, del mateix autor, que també va desaparèixer de l’església del Monestir i no se n’ha sabut més ni gall ni gallina. Sort que en tinc fotografies, sinó encara em farien creure que m’ho imagino. Brrr....


dilluns, 20 / febrer / 2017

No sé si he canviat el metabolisme o bé és un efecte del canvi climàtic, però a les nits només dormo amb una flassada i una de plegada als peus, per si tingués fred. I a la nit, la calefacció de la casa està aturada. Recordo que havia dormit amb tres i amb quatre mantes, especialment a casa i al seminari.

Acabo l’article sobre Santa Maria dels Turers en ocasió del mil·lenari de la primera notícia documentada de l’església. He fet un resum molt resumit i abreviat del que hi dic al llibre dedicat a la parròquia de Banyoles que es publicà el 2012.

Ara haig de preparar un article sobre el Garbí, si bé dels records que en tinc n’abunden poc els positius. A veure què sortirà.


dimarts, 21/ febrer / 2017

Al matí treballo pel despatx. Dino a Banyoles. Després de dinar vaig a Centenys a visitar la Mercè Brugulat. M’hi trobo la M. Àngels.

A la tarda envio notes. Preparo i envio una ressenya sobre els decorats del Monument i del Novenari de les Ànimes de la parròquia de Segueró per la xerrada que hi haig de fer l’abril. 


dimecres, 22 / febrer / 2017

Després de la missa, porto el cotxe al garatge. Sembla que han de fer una reprogramació del sistema informàtic.

Al matí atenc al despatx. La Maria porta dos ciris grans per l’altar. Els estrenarem per Pasqua.

Dino a Ca l’Elisa amb el grup de Vida Creixent. Hi ha animació. Segurament si cada mes, abans o després de la reunió, dinéssim plegats seriem més colla. Crec que, d’alguna manera, caldria recuperar, d’alguna manera, els àgapes eucarístics de les primeres comunitats cristianes. Segurament ja hi arribarem. 

A la tarda ve la mainada del reforç. I quan marxen, vaig a recollir el cotxe. Cada dia les tardes es van allargant més.

Al vespre parlo amb el fotògraf Joan Comalat i amb l’Anton M. Rigau sobre el retaule de les Ànimes d’en Bohigas. També parlem del teló de les Ànimes del pintor Manuel Pigem. Em penso que, de tot plegat, n’haurem de cantar els goigs de Sant Elies.

I així he celebrat el 36 aniversari de la meva ordenació presbiteral. I agraeixo els que s’han recordat de mi en la pregària i que, de forma discreta, m’han felicitat. Els que em coneixen bé ja saben que no m’agraden els saraus ni que em vagin al darrera.


dijous, 23 / febrer / 2017

Quan he obert l’església vaig a l’ambulatori per fer-me una analítica. No hi ha manera que em trobin la vena: primer punxa al braç esquerre; després punxa al braç dret... i anar remenant per allà dintre. Però res. Finalment em punxa al dors de la mà esquerra i ho aconsegueix. I jo, com faig sempre que em punxen, exclamant-me.

Quan pujo a l’església, hi celebro la missa i, quan l’acabo, esmorzo. Faig honor al dia i menjo pa amb tomata i rodanxes de xoriço.

Em surt aixafament. Ho hauré de dir al metge i fer-m’ho mirar. No crec que hagi estat l’extracció de la sang.

Dino tranquil a casa. Faig escarxofes al forn. No em surten tan bé com a Ca l’Elisa, però m’hi vaig acostant. I per acompanyar-ho, un tall de llom. Som dijous gras. 

Enllesteixo un parell d’entrades pel Diccionari d’Historiadors de l’Art. En tinc uns quants per fer, però de mica en mica.

Per sopar em faig una truita amb rodanxes de botifarra negra.  Mn. Anton Recio deia que era el seu sopar preferit. Hi afegeixo una amanida, clar que si.


divendres, 24 / febrer / 2017

El matí feinejo pel despatx. Plovisqueja. Al migdia passo a recollir en Ramon, a La Cellera, i anem a dinar a Can Vernis. També hi venen en Jesús i en Jordi. És el nostre dinar setmanal de germanor. Entre altres temes parlem dels planetes que han estat descoberts a un altre sistema i de les implicacions que tindria si s’hi trobés vida intel·ligent. Però ves a saber on serem si això arriba a succeir.

A la tarda, vaig cap a Girona. Passo per la llibreria del bisbat a recollir unes gallofes. I vaig a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Amb en Jesús planifiquem un xic el Quinari.

De tornada, m’aturo a Bescanó a comprar una pizza. M’hi trobo amb la Carme i amb en Xavier que venen de l’hospital: la Carme, d’acompanyar al seu gendre que li estan fent un tractament; en Xavier, d’acompanyar al seu fill que l’han intervingut del menisc.


I cap a Anglès que hi falta gent. Hi arribo tocades les 10. I demà serà un altre dia. 

dilluns, 20 de febrer del 2017

Amb vostre nom comença nostra història


dissabte, 11 / febrer / 2017

El dia de la Mare de Déu de Lourdes és el dia de l'aniversari de la meva família. 

És dia de gandulejar, si bé no deixo res per fer, especialment preparar les misses i fer els resos que em toquen. També faig dissabte per la casa.

A la tarda venen els ucraïnesos. A Mn. Volodydir li explico que el bisbe ens va comunicar que hi ve un capellà ucraïnès al servei dels catòlics ucraïnesos de la diòcesi i que, quan assumeixi del tot la seva responsabilitat, serà ell qui vindrà a celebrar les misses pels ucraïnesos. Arronsa el nas. De fet, Mn. Joan Solés ja me’l presentà.

Tinc tres articles per enllestir: un sobre en Josep Espelta per la Revista del Baix Empordà, l’altre en ocasió del mil·lenari de la parròquia de Santa Maria dels Turers per la Revista de Banyoles, i el darrer, més personal, per parlar dels meus 10 anys com a titular del Centre Prats de la Carrera de Palafrugell i publicar-se a la revista Garbí. M’ho passaré malament fins que no ho tingui tot enllestit.

diumenge, 12 / febrer / 2017

Celebro les misses del matí. Fa un dia rúfol i hi participa poca gent. Després de la missa de Sant Martí vaig a visitar en Joan Taberner.

Al migdia vaig cap a la Cellera. Amb en Ramon anem a dinar plegats a la Codina.

A la tarda treballo un xic en els articles. També em telefona algun amic.


dilluns, 13 / febrer / 2017

A la tarda faig la catequesi amb un grup de mainada ja que el seu catequista, en Miquel, és de viatge a Itàlia: Florència, Siena...

Al vespre parlo amb en Gerard Xarles. Parlem dels articles que escric per la Revista del Baix Empordà. Em diu que li agraden. Em comenta que troba molt oportú que publiqui les esqueles al Facebook i al grup de WhatsApp. De fet tota la gent que ha parlat amb mi ho troba molt correcte i oportú.

La Beatriu em demana per fer una segona xerrada amb els guies turístics de Barcelona. Ella em va sentir fa dos anys a Montserrat.

En Miquel Oliveras em demana per anar a predicar a Besalú un dia del quinari de la Mare de Déu dels Dolors.


dimarts, 14 / febrer / 2017

Al matí tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat a la Codina. Treballem tots els punts previstos de l’ordre del dia. Fonamentalment es tracta de preparar la Quaresma.

A la tarda, després de donar l’entrada a la mainada de catequesi, vaig cap a Barcelona per entrevistar-me amb la professora Teresa Camps, que em dirigeix la tesi.

Arribo a la Diagonal cap a les 7. Pel carrer Sant Antoni M. Claret, vaig cap a Gràcia. M’entaforo al barri i deixo el cotxe al primer aparcament que hi trobo, al carrer Milà i Fontanals. I des d’allí, caminant, vaig fins la plaça de la Virreina on hi ha la parròquia de Sant Joan. I vaig cap a casa de la Teresa, al carrer Astúries.

Em trobo amb la Teresa, que m’espera. Em presenta el seu marit, el pintor Carles Pujol. I treballem una bona estona parlant dels pros i contres de la meva recerca. Val a dir que sempre m’anima, tot i trobar el treball molt confús.

Acabo quan han passat les nou. Vaig a deixar la bossa al cotxe i a menjar alguna cosa abans de sortir. Vaig a una pizzeria argentina on agafo diverses empanades. Anant amunt i avall agafo fred al coll.  

Quan arribo a Anglès em truca un amic que necessita parlar. Entre pitos i flautes no acabo fins les 12 tocades.


dimecres, 15 / febrer / 2017

Sembla que no em trobo bé: tot em pesa. Al despatx venen un parell de senyores que organitzen una trobada de matrimonis que es van casar el 1967, o sigui, fa 50 anys. Els ajudo a confeccionar el llistat. En aquell moment, a Anglès, es van casar unes 30 parelles. L’any passat se n’hi van casar 2.

Dino a Banyoles amb en Josep, la Carme, en Martirià i la Nuri. Després de dinar venen en Pere i la Conxita. Parlem un xic de com tenim la família.

A la tarda, a Anglès, sembla que m’han estomacat i em fa mal tota l’esquena. Sembla que ahir vaig arreplegar.

Al vespre, la connexió del wifi no funciona. Tinc feina a trobar el cable per connectar-me a la xarxa.

dijous, 16 / febrer / 2017

La torticolis m’ha anat sortint i, a la nit, no m’ha deixat descansar. Em farceixo d’antiinflamatoris i m’unto amb ungüents de la serp. Sempre peto pel coll, per l’espatlla, per l’esquena... pam més o pam menys.

La Maria em demana que li enviï els articles que tinc pendents pel diccionari de crítics d’art. Tot es farà.

A la tarda enllesteixo el full. I al vespre vaig cap a la Cellera. Tenim reunió de la Coordinadora de Consells de l’Arxiprestat. Els de Bonmatí i els d’Anglès, hi som, com també els de la Cellera i els de Sant Feliu de Pallerols. Parlem de la Quaresma i altres activitats conjuntes que tenim previstes.

Sembla que a la tarda, després de tants calmants i de tants ungüents, se m’ha esfumat força el dolor. Val més.

divendres, 17 / febrer / 2017  

El dematí treballo un xic els articles. Escolto notícies. Ens estan prenent el pèl i ens volen fer passar per l’embut. I cada vegada més malestar.

Vaig caminant fins la gasolinera. Allà em recull en Ramon i anem cap a Can Rajolet, a Vilanna. També hi ve en Jordi. Dinem plegats, com cada divendres.

Al vespre vaig a celebrar la missa a l’església dels Dolors, a Girona. Hi saludo els pares d’en Ferran. Amb en Jesús parlem del quinari dels Dolors.


divendres, 17 de febrer del 2017

Anotacions des de fa 32 anys!

dissabte, 4 / febrer / 2017

El dissabte és el dia de fer el gandul: em llevo una horeta més tard i tot va rellentit. Amb tot, preparo les celebracions del cap de setmana, sobretot fer la selecció dels cants pel fulletó del febrer.  

Al vespre venen uns amics de Palafrugell. Després de la missa, anem a fer una queixalada a la Rutlla.


diumenge, 5 / febrer / 2017  

Després de la missa a Sant Martí, vaig a Ginesteries a visitar els avis. Feia dies que no hi havia passat. Estan tots arraulits vora el foc. Quan m’aixeco, amb el cap topo amb la biga de la campana del foc. Tota la casa trontolla i jo gairebé perdo l’equilibri.

A casa hi faig un xic de vermut abans d’anar a dinar a Ca l’Elisa.

A la tarda m’entaforo al meu estudi. Em truca un amic i parlem de pel·lícules amb contingut religiós i d’una certa qualitat: SILENCIO, del 2016, sobre la persecució dels cristians al s. XVIII al Japó; DE DIOSES Y HOMBRES del 2010, sobre l’assassinat dels  monjos de la trapa al desert del Magrib; DISPARANDO A PERROS (2009) sobre el genocidi de Rwanda; EL GRAN SILENCIO (2005)...     


dilluns, 6 / febrer / 2017

Començo el quadern 51 amb notes que recullo del meu dia a dia. Aproximadament, cada mig any en començo un de nou. El primer quadern el vaig començar quan era a Olot, el 16 de juny del 1983. A la primera anotació hi dic: “De bon matí he sortit de la rectoria de les Fonts cap a Girona. A Banyoles he recollit la mare que m’esperava amb un got de camamilla. Un cop a Girona hem estat fent companyia a la tia Conxita. La recuperació de l’operació de cataractes és molt favorable”. Aquest primer quadern el vaig acabar el 6 de febrer del 1984 estant a Calella.

El segon quadern el vaig iniciar el 10 de febrer del 1984 i el vaig acabar el 4 de febrer de l’any següent a Calella mateix. El tercer el vaig iniciar el 5 de febrer el 1985 i el vaig acabar també a Calella el 29 d’octubre del mateix any. El quart el vaig iniciar a Calella el 30 d’octubre del 1985 però el vaig finalitzar el 9 d’agost a Manchester. El cinquè el vaig iniciar el 27 d’agost del 1991 a Sant Jordi Desvalls i el vaig finalitzar a Palafrugell el 22 de maig del 2001. I a partir del sisè quadern, les anotacions són més regulars, gairebé diàries, fins  l’actualitat. Que en dec dir de tonteries! Un dia m'hauré de plantejar de què en faig. 

Un dia també m’hauré de posar a triar i a ordenar les cartes de la correspondència que he mantingut: una activitat que gairebé ha passat a la història, ja que, amb els mitjans electrònics, gairebé no s’envien cartes.

Avui és santa Dorotea i em recordo que vaig col·laborar a la parròquia de Santa Dorotea (crec que el curs 1971 / 72) , a un carrer del mateix nom que surt de la Gran Via, més enllà de la Fira de Barcelona, pujant a Montjuic. I també es deia Dorotea una dona que venia a casa a ajudar la mare, la primera persona que recordo parlant en castellà.

Vaig a Palafrugell, a visitar la Felícia. També conec la nova superiora de l’asil, la germana Eulàlia. És peruana i parla català. També m’hi trobo amb en Pere Artigas, que va celebrar els anys diumenge passat, i també la Meles. I saludo a moltes persones de la residència.

De retorn, m’aturo a l’Aigüeta a dinar, a Can Torn. Només d’entrar m’hi trobo amb en Lluís Felip i la Joelle Lemmens. Comparteixo taula amb ells i parlem d’amics i coneguts, entre altres, del pintor Lluís Vilà de Banyoles (a. c. s.).

A la tarda vaig a recollir llibres vells de la rectoria de Bonmatí per portar-los a la biblioteca del seminari.

A Anglès, acullo la mainada de catequesi. I quan acabo, vaig cap a Girona, a portar les 20 caixes de llibres a la biblioteca del seminari. Espero que hi trobin alguna cosa que valgui la pena.


dimarts, 7 febrer / 2017

Al matí vaig al monestir de Santa Clara, a Vilobí. Tenim la reunió dels arxiprestes amb el bisbe i els vicaris episcopals. Els temes que capitalitzen la reunió són els que fan referència a les celebracions de la Paraula en absència de prevere i també un document per preparar el sínode de bisbes del 2018 que es dedicarà als joves i a la seva problemàtica. És un bon moment per parlar amb alguns dels amics més propers. El que és l’acta de la reunió sempre es publica al Butlletí del Bisbat.

A la tarda m’arribo a Girona. Vaig a Sant Narcís per recollir una revista que m’ha guardat en Benet. M’interessa perquè hi ha una entrevista amb el P. Hilari Raguer parlant, entre altres coses, de la postura desafortunada de l’església durant la guerra civil.


dimecres, 8 / febrer / 2017 

Vaig a dinar a Banyoles. Abans d’arribar-hi, des de Cornellà, es veuen les crestes del Pirineu ben blanques i nevades. I pel camí he anat albirant i admirant ametllers florits, mimoses... Aquests dies, i amb les plogudes dels darrers dies, tot esclata de vida.

A taula, a casa d’en Josep i la Carme, parlem de programes de la radio i de la família. Sempre hi ha fets sorprenents que ratifiquen intuïcions anteriors.

A la tarda, a Anglès, ve la mainada de reforç escolar.

Quan ja era al pis, em truca en Ricard dient-me que havia perdut les ulleres i que possiblement li havien caigut quan havia vingut a la tarda. Abans de mirar-ho reso un parenostre en sufragi de les ànimes. I baixo a mirar  per l’aparcament i, efectivament, trobo les ulleres sota d’un cotxe, i, amb gran fortuna, intactes.


dijous, 9 / febrer / 2017   

intento treballar una mica els articles que tinc pendents. Enllesteixo la part de l’inventari del Monestir i l’envio a la M. Antònia.

També preparo el suplement del full parroquial.

Al vespre hi ha reunió dels equips de Caritas de l’arxiprestat. Venen la Valentina i la M. Àngels Camós per parlar-nos del programa APADRINA UN AVI . Tenim ganes d’iniciar-l al nostre arxiprestat. Ara cal trobar voluntaris que el puguin portar endavant. A Palafrugell, abans que s’iniciés pròpiament el programa, s’inicià quelcom semblant: una colla de nois i noies visitaven diversos ancians per felicitar-los el Nadal, el Sant Jordi, l’aniversari, el sant... i sempre sorgia alguna altra vinculació.   
L’equip de Caritas d’Anglès ha preparat un bon ressopó per atendre els que han vingut.


divendres, 10 / febrer / 2017

Al matí vaig a Salt per fer una gestió a les les oficines de Gas Natural. Quan arribo a Anglès, passo per l’oficina de correus i vaig a comprar.

Amb els companys, anem a dinar a Can Co. Parlem dels temes tractats a la reunió d’arxiprestes.

A la tarda, després de descansar un xic, vaig cap a Girona, a l’església dels Dolors. Hi celebrem un xic anticipadament la festa de la M. de D. de Lourdes.


Al vespre em truquen per fer una xerrada a una parròquia de la costa. També m’havien trucat des de l’Associació de Guies Turístics de Catalunya per impartir un curs a Barcelona. 

dijous, 9 de febrer del 2017

diria que hi ha setmanes que són més curtes que d'altres

dissabte, 28 / gener / 2017

Acabo el mes cansat i ho aprofito per mandrejar i descansar. A la tarda venen els ucraïnesos a celebrar la divina litúrgia. La missa vespertina d’Anglès és la dedicada a les famílies amb mainada que ve a catequesi. De fet, únicament en ve la meitat dels que tocarien.  

diumenge, 29 / gener / 2017

La Conxita em diu un parell de dites, només començar el dia: “Serena de nit i paraula de dona, no duren gaire estona”. L’altre és: “Amor de germans, amor de cans”. Totes dues són ben discutibles, i és que per molt dites populars que siguin, no sempre tenen la raó.

A les misses (Anglès i Sant Martí) hi ve força gent.

Amb la Carme parlem de la possibilitat d’organitzar un grup de FE i LLUM. Déu ho faci!


dilluns, 30 / gener / 2017

Després de la missa, vaig cap al monestir de Banyoles. Amb la M. Antònia i l’Andreu repassem l’inventari dels diversos objectes d’interès que hi ha a la sagristia. També  m’hi trobo amb en Ramon, el rector.

Quan acabem del monestir anem a fer la mateixa feina cap a l’església de Sant Pere i, finalment, a l’església de Guèmol, la del Remei.

Dino al restaurant que hi ha a la gasolinera entra la Banyeta i la República.

I vaig cap a Anglès. Atenc la mainada que ve a la catequesi. I vaig cap a Girona a fer unes consultes a l’Arxiu del Bisbat als llibres que s’hi custodien sobre les confraries de les ànimes.

En Joan em demana informació sobre el concepte “catino” que apareix sovint als llibres de comptes.


dimarts, 31 / gener / 2017

Al matí oficio les exèquies de l’Antoni Parramon (82a), a Anglès. Havia fet de flequer tota la vida. Al migdia, a Sant Julià, hi oficio les exèquies d’en Joaquim Puigdemont (84). No s’havia mogut mai de casa seva, al carrer Vell de Sant Julià, al costat del pont medieval.

A Sant Julià és el segon enterrament que hi faig des que en sóc el rector, ara fa cinc anys i uns mesos. Mentre esperem que entrin els familiars, amb els treballadors de la funerària parlem dels capellans que coneixen, és a dir, gairebé tots. És interessant saber què en pensen. Ja m’agradaria saber què pensen de mi!

A la tarda tenim reunió del grup de Vida Creixent. El temari que es treballa aquest any és una iniciació descarada a l’espiritualitat de l’Opus Dei. Què hi farem!  
Mentre dono l’entrada a la mainada de catequesi, la Maria desfà els pessebres. I fins l’any vinent, si a Déu plau.

Faig una entrada pel glossari que em publica la Revista de Banyoles. Aquesta vegada hi explico la paraula “catino”, una paraula molt utilitzada pels capellans de fins fa uns 60 anys, especialment pels pinzellaires.


dimecres, 1 / febrer / 2017

Venen les confraresses de l’escombra a fer neteja de l’església. Fins ara, unes quantes han estat engripades i no s’havia pogut netejar massa. Jo porto els diorames a casa d’en Joan Noguer. I en Joan Martí ve a recollir el diorama del seu cunyat.

Dino a Banyoles i em poso al dia d’algunes notícies de la vida familiar.

A la tarda ve la mainada de reforç escolar i el grup de suport que dirigeix en Pere.


dijous, 2 / febrer / 2017

Amb mi, som 30 persones que celebrem la litúrgia de la Candelera: beneïm les espelmes davant l’altar de la Sagrada Família i, pel passadís central, anem fins l’altar major on hi celebro la missa. Quan acabem, convidats pel grup de Vida Creixen, esmorzem una mica amb xocolata desfeta, coques de can Centena i alguna coca feta per alguna de les assistents.

Estic tot el dia fent feinetes i fent endreça. Una associació de guies turístics em demana que els faci una xerrada sobre iconografia religiosa.

Entre els capellans es parla que es nomenen dos canonges. Tothom diu que un serà en Joan Amich. Però el segon queda molt indefinit i insegur.  Suposo que a la reunió d’arxiprestes que tenim el proper dimarts se’ns informarà d’alguna cosa.


divendres, 3 / febrer / 2017

Al matí vaig cap a Bonmatí, a visitar ancians i impedits, ara mitja dotzena. Fa un dia cluc, però puc fer el trajecte caminant.

Quan acabo vaig cap a La Cellera. Hi recullo en Ramon i anem cap a Amer. Dinem a Can Giralt on ens hi trobem amb en Jesús i amb en Jordi.

Fem quinieles sobre els nous canonges. També parlem de la situació del país. Tot sembla molt emboirat. Esperem que tot acabi bé.

Després de dinar anem a visitar la rectoria, també la dita “casa de les hermanes” (al costat mateix i que havia estat residència geriàtrica) i les dependències de l’església. Molts nius i pocs ocells.


Al vespre, a l’església dels Dolors de Girona, també celebrem la Presentació del Senyor i la Purificació de Maria, ja que correspon al primer Dolor de la Mare de Déu.